La Final de la Champions, Gregg Easterbrook i els Déus del Futbòl

Que perquè avui? bé, mirant la final de la Champions, m'ha vingut al cap una de les seves teories més elaborades: no es pot fer enfadar mai al Déus del futbòl, per exemple: "Tis Better to Have Rushed and Lost Than Never to Have Rushed At All: The 7-1 Colts trotted out to start the third quarter against the 1-7 Jaguars with a 20-7 lead. Yet in the second half, the Lucky Charms (n.a: els Colts) ran the ball just seven times, repeatedly throwing incomplete, stopping the clock and leaving enough time for Jax’s winning comeback touchdown with 1:14 remaining and all Jacksonville time-outs expended. Ye gods." Easterbrook té manía als equips que xuten molt sovint en territòri del contrari, o que fan massa jugades de passada, i fa la conya amb el concepte del Déus del Futbòl.
Que què te a veure això amb la final de la Champions? la meva adaptació per explicar el que ha passat avui, utilitzant el concepte Easterbrook: "no es pot sortir a jugar un partit tan important amb Bolo Zenden de titular i pretendre que els Déus del futbòl no s'ho prenguin malament."
2 Comments:
I menos quan davant tens a un equip-mur com el Milan.
Completament d'acord.
Penso que va ser una de les finals de la Champions més aburrida de fa anys.
Força Tangas!!!!
Les Tanga estem en caiguda lliure...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home