La Final de la Champions, Gregg Easterbrook i els Déus del Futbòl

Avui que el Milan ha guanyat la Champions, aprofito per reivindicar a Gregg Easterbrook, periodista nord-americà que durant molt de temps ha fet una columna setmanal a diferents pàgines d'esports a Internet (actualment a www.espn.com) anomenada Tuesday Monday Quarterback. En ella, Easterbrook acostuma a fer un repàs setmanal d'allò més sarcàstic del més rellevant de la jornada a la NFL.

Que perquè avui? bé, mirant la final de la Champions, m'ha vingut al cap una de les seves teories més elaborades: no es pot fer enfadar mai al Déus del futbòl, per exemple: "Tis Better to Have Rushed and Lost Than Never to Have Rushed At All: The 7-1 Colts trotted out to start the third quarter against the 1-7 Jaguars with a 20-7 lead. Yet in the second half, the Lucky Charms (n.a: els Colts) ran the ball just seven times, repeatedly throwing incomplete, stopping the clock and leaving enough time for Jax’s winning comeback touchdown with 1:14 remaining and all Jacksonville time-outs expended. Ye gods." Easterbrook té manía als equips que xuten molt sovint en territòri del contrari, o que fan massa jugades de passada, i fa la conya amb el concepte del Déus del Futbòl.

Que què te a veure això amb la final de la Champions? la meva adaptació per explicar el que ha passat avui, utilitzant el concepte Easterbrook: "no es pot sortir a jugar un partit tan important amb Bolo Zenden de titular i pretendre que els Déus del futbòl no s'ho prenguin malament."