Entrevistes amb els participants: Part 2

El segon de l'aclamada sèrie d'entrevistes és l'actual campió, Enrique Líster (aka Han Polo), abastament conegut entre els seus contrincants per la seva parsimònia col·locant tropes i decidint moviments. Campió al 2007, Semifinalista al 2002 i 2005. Ha participat en 5 edicions, aquesta serà la 6ena.

1. El campionat de la passada edició: va ser el millor moment?

Seré franc. Haig de dir que posar nerviós als meus rivals es un dels moments més excitants. Sobretot perquè ningú no tenia en compte la batalla psicològica que posava en joc... somriures, temps llargs posant tropes, cara de no se que és...

I és clar, si aquesta batalla es produeix en el combat final, acompanyat d'una birra que val 3€ y un cigarro... doncs es natural que un jovenet socialista de la UGT, desplaçat a Ceuta, fotés aquell tret amb la vella Mauser rovellada del seu avi, que aconseguí penetrar en el cap de 30 soldats africanistes consecutius perquè els molt burros anaven fent la conga pel mig del carrer Millan Astray al crit de 'viva la muerte'.

2. Ara que t'has tret de sobre les urgències històriques, com encares el Campionat?

Tranquil. Soc bo i ara la gent ja ho sap. També com que ja es comença a conèixer la meva tàctica 'perd els nervis i la partida de pas', he pensat que m'aliaré amb en Darth Vader per evitar l'excés de professionalització del campionat i fer de pas com si res no m'importes... Per cert, vaig a per el fantasma de Girona i li diré 'friki' tants cops com sigui necessari perquè perdi eles nervis i de pas la partida...

3. Qui són els teus favorits per la final?

Per seguir amb la sincerat i la franquesa que em caracteritza, doncs jo. Però si haig de sortir del meu anàlisis més humil i realista diria que em faria il·lusió la victòria de l'home tranquil (el de la pipa). Principalment per que la seva tranquil·litat produeix nerviosisme; i aquesta tàctica, totalment oposada a la meva, em sorprèn i m'admira. Tanmateix no seria franc si no esmentés que una victòria d'aquest element aportaria una explicació lògica a les seves victòries en els combats que vam mantenir ja fa anys, i que jo, malauradament, tenia per costum perdre. Ompliria de sentit retroactiu les meves derrotes passades...

Atentament,

Enrique Lister Forján