Segrest el dia de Nadal
Ahir, a les dues de la matinada mentre tornava cap a casa després de prendre un parell de pintes de Guiness, em vaig veure segrestat per dues persones que em van arrossegar al llarg d'uns 700/800 metres i que tot i la meva fèrria resistència, van ficar-me dins d'un cotxe. El cotxe era un Renault Megane negre i duia una cadireta de nen petit al seient de darrera.
Les dues persones que em van posar per la força dins del cotxe eren un home prim i d'una mica més de metre vuitanta amb el nas de ganxo i uns cabells com si no s'hagués pentinat en tota la vida i un home robust d'una mica menys de metre vuitanta (la típica persona que dirà a tothom que fa metre vuitanta però no hi arriba) amb uns cabells tallats excepte per la cua de color castany clar.
Hi havia una tercera persona que era la que després es va posar a conduir el vehicle i que tot i no participar en el moment del segrest, tampoc no va fer cap gest per a ajudar-me. Era el típic metrosexual vestit a la última moda i que segur compra els últims avaloris per estar "al dia".
Nate, Xavi, Jordi: cabrons.
Les dues persones que em van posar per la força dins del cotxe eren un home prim i d'una mica més de metre vuitanta amb el nas de ganxo i uns cabells com si no s'hagués pentinat en tota la vida i un home robust d'una mica menys de metre vuitanta (la típica persona que dirà a tothom que fa metre vuitanta però no hi arriba) amb uns cabells tallats excepte per la cua de color castany clar.
Hi havia una tercera persona que era la que després es va posar a conduir el vehicle i que tot i no participar en el moment del segrest, tampoc no va fer cap gest per a ajudar-me. Era el típic metrosexual vestit a la última moda i que segur compra els últims avaloris per estar "al dia".
Nate, Xavi, Jordi: cabrons.
Etiquetes de comentaris: Varis/Inclassificables
posted by jeffreyabbot at 18:16
Subscriu-te al Feed Atom de "El Blog de Mr.Kelso"
3 Comments:
No se que és un avalori.... pero és la típica expressió d'un ventegenario de mataró que no valora els esforços dels sues entrenyables amics per tal de portar-lo per el camí obscur de la mala vida, que és on realment tote les persones hauríem de disfrutar per tal de no convertir-nos en seguidistes de la vida "correcte" que ens impossen el spoder fàctics de l'opus dei.
Quan d'amor tant mal entès i sobertot tant mal valorat.
Entranyables amics? Amor malentès?
Em reafirmo: cabrons
Gran nit, gran nit... tanmateix la teva venganjança amb format de tequilas indiscriminats va tenir resultats espectaculars...
"jogdi, per que no enns quedem una estoneta més?"
Publica un comentari a l'entrada
<< Home