Jeff Buckley

Avui, 9 anys, 2 mesos i 16 díes després de la seva mort ofegat a un riu, em ve de gust escriure unes línies d'homenatge a Jeff Buckley.

Pels qui no l'heu escoltat, només dir-vos que "Grace" del 1994 és un disc imprescindible per qualsevol amant de la música. I perquè? em preguntareu... doncs perquè és un disc inclassificable que no us deixarà indiferents, i això en els temps musicals que corren, és molt.

Va sortir en un moment en que la música grunge arrassava en la indústria musical, i probablement per això va passar relativament desapercebut. A mi, personalment em va agafar en una època en que pràcticament només escoltava Pearl Jam, Blind Melon o Jane's Addiction (dels que tard o d'hora tornaré a parlar), i va suposar una mica d'aire fresc amb mel·lodies lleugeres i un posat de crooner que la veritat, em feien falta entre tant de grunge.

Bé, fins aquí les línies. Si teniu temps i ganes, escolteu-lo, no us en penedireu.