Magic Johnson: el millor jugador de la història. Part II

Bé, per continuar amb el que estava dient al post anterior: com pot ser que Michael Jordan sigui considerat el millor jugador de la història quan no ha tingut pràcticament cap rival de pes? qui han estat els seus rivals a les finals que va guanyar? mmm si, repassem-ho: Utah dues vegades (uh, Karl Malone, quin gran jugador, i John Stockton... quins talents del bàsket...), Seattle (oooh, Gary Payton quin crack! i Shawn Kemp, quina classe!), Phoenix (Gordo Barkley contra todos...), Portland (Clyde Drexler, quin guanyador nat!) i sí, els Lakers de Magic la temporada en que va anunciar que tenía la SIDA i amb James Worthy, i Byron Scott ja veterans i Divac suplint Jabbar.

En canvi, Magic va guanyar dues finals contra els 76ers de Julius Erving (DR.J, molt millor ell solet que Jordan), en la primera, com a Rookie, fent de pivot (!!) per la lesió de Jabbar en el sisè i últim partit de la sèrie (42 punts, 15 rebots, 7 assistències, 3 taps). Després en va guanyar dues més contra els Celtics de Bird, McHale, Ainge, Parish, i Dennis Johnson (més o menys com Utah, sí) i la última la va guanyar contra els Pistons de Isaiah Thomas, Adrian Dantley i Dennis Rodman. Vaja, el mateix.

Que Magic va tenir un bon equip al seu voltant? si, però també és veritat que els va fer millors, sobretot a Jabbar, que amb 40 anys no es creia que pogués estar encara en un equip com els Lakers, i a Michael Cooper, i Byron Scott, que tot i no ser jugadors "del montón" tampoc es pot dir que fossin cracks. En el fons, la parella Magic-Worthy era molt similar a la Jordan-Pippen.

De fet, penso que aquest és el tret diferencial; Maljkovic quan li van preguntar que pensava del 81 punts de Kobe Bryant deia quelcom similar a que el joc que ell coneixia i el que jugava Kobe eren diferents, perquè el que ell coneixia el jugaven 5 jugadors. Penso que Magic entenia això, Jordan no.