Jeff Buckley

Pels qui no l'heu escoltat, només dir-vos que "Grace" del 1994 és un disc imprescindible per qualsevol amant de la música. I perquè? em preguntareu... doncs perquè és un disc inclassificable que no us deixarà indiferents, i això en els temps musicals que corren, és molt.
Va sortir en un moment en que la música grunge arrassava en la indústria musical, i probablement per això va passar relativament desapercebut. A mi, personalment em va agafar en una època en que pràcticament només escoltava Pearl Jam, Blind Melon o Jane's Addiction (dels que tard o d'hora tornaré a parlar), i va suposar una mica d'aire fresc amb mel·lodies lleugeres i un posat de crooner que la veritat, em feien falta entre tant de grunge.
Bé, fins aquí les línies. Si teniu temps i ganes, escolteu-lo, no us en penedireu.
Etiquetes de comentaris: Musica
5 Comments:
posso l'emule a treballar...
Un liberal ho resol tot amb ganes i temps; pero un marxista t'acusaría que, a part de les ganes i el temps, falta la estructura, les bases materials, el que posibilita l'estat de posibilitat que els liberals,mases cops, donen per suposat.
nota: espero que hagis entés el que et demano.
Mmm pos no, ni papa... no se si te a veure amb html (llavors poder si). Si no, ni papa...
Si te a veure amb html..truca'm ja!
Manel: vaig veure la peli del Nicolas Cage (Lord of War) que em vas recomanar i està de puta mare... no sabía que el director era l'Andrew niccol (el de Gattaca) i la veritat es que em va pillar per sorpresa tot i les teves recomanacions.. molt bona, molt bona...
Com que vull ficar cullerada i no conec al amic Jeff, vull fer referecia a la caricatura que surt a la teva resposta.
Es la de Cebit 2005 a Quantum??
Aquell dia van beure una miqueta.
Ens veien aviat
Je, la caricatura és la del CeBIT 2005 a Quantum... com han canviat les coses en un any i 5 mesos...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home