Divagacions sobre Istambul, els viatges i Puccini

Istambul és una ciutat de contrastos: les mesquites, els banys turcs, les restes de l'imperi Otomà... conviuen amb tramvies propis de qualsevol gran ciutat Europea, un museu que abans havia estat mesquita i abans basílica cristiana, palaus que semblen extrets de Viena o de París, etc..

Els turcs que viuen a Istambul tenen una manera peculiar de vendre: más barato que en Andorra! Que pasa neng! Hola Pepsi Cola! Hola Mari Carmen! Hola Pepe! no? Pepe no? Antonio? no? Manolo!

Els conductors turcs són uns suïcides. La meva impressió quan vaig estar a Itàlia era que són els pitjors conductors de la Mediterrània, fins que vaig estar a Atenes i els grecs van passar a encapçalar el meu rànquing, fins que he visitat Istambul i puc assegurar que els turcs són els pitjors de tota la costa Mediterrània.

Com comentàvem amb en Miquelino a una tetería, hem begut més te en 4 dies que en tota la nostra vida junta.

El Nargile és una delícia, per això n'he dut un cap a casa, a veure si li faig servei...

Els banys turcs són una experiència interessant: després de sortir del banys comentant quan forts eren els massatges, vam veure a una guia que els banys que havíem visitat eren "bons" per a iniciar-se perquè la potència del massatge era menor que a d'altres sales... encara vam tenir sort!

Viatjar amb 13 persones no és tan difícil com creia, només fa falta tenir diversos punts de trobada a diferents punt horaris!

A l'últim capítol de "A dos metros bajo tierra" vaig descobrir l'òpera Turandot de Puccini: particularment l'ària Nessum Dorma, segons entenc la part més famosa de l'obra. Tota una joia...

"Moraleja": si no heu estat a Istambul, ja feu tard. Si no heu escoltat Turandot: també feu tard (però a aixó és fàcil de posar-hi remei...), i si no heu vist "A dos metros bajo tierra", encara feu més tard.