Diari de Tiquicia 1

Diari de Tiquicia 1: arribada a San José, Tortuguero (Part 1)

Plantació bananera a tocar d'un aeròdrom prop del moll de Caño Blanco, a la zona de Tortuguero (Carib Nord)

10/07/07

6:42 Sortim de casa.
7:25 Arribem a l'aeroport,
15:15 (Hora Tica): Arribem a l'aeroport Juan Santamaria de San José, plou, i el viatge ha estat llarg però no excessivament agobiant. A l'aeroport de Barcelona el guàrdia civil que feia una última ullada als nostre passaports abans d'entrar a les portes d'embarcament té l'habilitat de fer-ho mentre llegeix el diari.

L'hotel Don Carlos ens espera, i gaudim d'un petit tour per San José fins a arribar-hi. Està situat al barri Amon, estratègicament a prop de la sortida cap a la carretera del Braulio Carrillo que ens ha de dur l'endemà cap a Tortuguero. Al sopar, acabem de perfilar el viatge que ens espera: Tortuguero / Carib / Arenal / Monteverde i una de les quatre possibilitats següents: Rincón de la Vieja, Tamarindo, Sámara o Manuel Antonio.

11/07/07

Ens llevem a les 6:00 per agafar el ritme Tico ( a les 18:00 ja és fosc, i per tant toca aprofitar els dies llevant-nos d'hora). El jet lag fa estralls. Després de 4 hores de viatge en bus arribem al moll de Caño Blanco, l'entrada als canals de Tortuguero, des d'on hem de seguir en barca. De camí, hem gaudit del Braulio Carrillo, i la seva carretera plena de "trucks" americans, les plantacions bananeres del Carib nord, amb els seus aeròdroms, les cases dels treballadors (que paga l'empresa) els camps de futbòl (també), i les primeres (de moltes) carreteres de sorra i pedra. Un cop a la barca, gaudim de la primera tempesta (de moltes) de camí cap al lodge. Un cop allà ens prenem les primeres Imperiales (de moltes), una cervesa molt agradable i que amb la humitat que fa es torna ràpidament imprescindible.

Vista del poble de Tortuguero des dels canals.

A la tarda fem una visita al poble de Tortuguero, un poble que viu del turisme i pel turisme, a on hi ha un petit hospital amb 2 metges i 4 infermeres (no està malament, si tenim en compte que la població de Tortuguero no arriba als 1.000 habitants). El que més em sobta de la visita és que podem comprovar que les tendes tenen un funcionament tipus cartel és a dir: a les dues tendes on entrem el preu d'un xampú és exactament el mateix: 1.860 colones (una mica més de 3 $) força car per la zona.

Al vespre comença el tour per veure com la tortuga verda pon els ous a la platja de Tortuguero (la temporada acaba de començar, i per tant les possibilitats de veure-la són més reduïdes que a l'Agost o el Setembre) Hem d'esperar gairebé una hora per tal que els "rastreadores" en trobin una i ens podem acostar. Arribem just per veure com posa els ous i tapa el forat: espectacular... el que més em sorprèn és l'elasticitat que semblen tenir el ous, i com la tortuga els posa a un ritme altíssim (en uns 30 minuts posa al voltant de 100 ous). Ens expliquen com en uns 60 dies sortiran les tortugues, i com de les 100/120 que poden sortir en sobreviuran entre un 1 i un 2%.

A sota, una casa de Tortuguero a on una nena dedica la tarda a veure passar turistes.

Cap a les 23:00 es posa a ploure i no pararà fins ben entrada la matinada.

Sense saber els que ens espera (les primeres -de moltes, moltíssimes- picades de mosquit -o zancudo com li diuen a Tiquicia-) anem a dormir rebentats.

Amb aquest post començo una sèrie de posts utilitzant parts (totalment sesgades, editades, i gens aleatòries) del diari del viatge a Costa Rica del Juliol del 2007.