Odio

La veritat és que els estic comprant ara poc a poc, perquè en el seu moment (els 90) els gorronejava del Doctor Chingón.
És agradable rellegir-los, donen una imatge força corrosiva de Seattle als 90...en ple moviment Grunge. Pels que vam viure aquest moviment, tot ens sona familiar a ODIO.
ODIO és un còmic bastant "bàsic" a nivell de dibuix i fins i tot a nivell argumental però crea adicció per la força dels seus diàlegs i sobretot perquè fa gràcia: no sabria dir perquè, però Buddy Bradley és un personatge que et treu aquell somriure ara condescendent, fa deu anys còmplice. També hi ha d'altres personatges molt més directes (Apestoso), recargolats (George), especials (Lisa), yonkis (Jay) i que directament et transporten a una relació infernal (Valerie). Entre tots creen un conjunt coral divertit que acaba de tancar-se amb el retorn del protagonista al seu New Jersey natal per retrobar la seva familia: el seu germà facha Butch, la seva germana Babs i les seves circumstàncies (léase criatures), el seu pare (bèisbol i cervesa) i la seva mare, que carrega com pot amb tots.
Un viatge a un passat recent molt recomanable.
Etiquetes de comentaris: Comic
3 Comments:
Yo también los gorroneé del dr Chingón en su tiempo y una de las últimas veces que pasé por BCN me compré los 2 primeros volúmenes del integral. Un referente cultural con un humor drástico que refleja con excesiva asiduidad lo absurdo de la realidad de aquellos años. Más que recomendable, imprescindible.
Y no, no me pagan por la publicidad gratuita.
Si, estoy de acuerdo. Quizás incluso me ha faltado vehemencia en el post :)
Y ahora me voy a tu blog a comentar que veo que hay post nuevo :)
Mooooolt recomanable el post derivat al blog de George Smiley :)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home