Dante Hicks, que no Aligheri, o com deixar els "nerds" i passar als "clerks"

Reconeixeu aquesta imatge? coneixeu a Dante Hicks?

M'explico, avui m’he proposat de fer un post que fos lleugerament interessant pels pocs que llegiu o heu llegit aquest blog…és a dir : no hi haurà Futbol Americà per enlloc tret d’en aquesta línia.

I si no parlo de – de què puc parlar? Doncs he pensat que podria començar un petit repàs de les pel·lícules que m’han impactat d’una manera o d’una altra. Un cop posat a pensar (que ja és difícil) he anat enrera i he intentat pensar quines van ser les primeres pel·lícules que em van impactar... i el primer nom que m’ha vingut al cap és…. Clerks de Kevin Smith. Uf! Direu, quina gràcia… si aquest tio és un pallús que no fa més que pelis mediocres amb en Ben Affleck i on surten dos caps de cul fent l’imbècil! Doncs bé, deu ser veritat que la gana fa venir l’enginy perquè la seva primera peli del 1994, Clerks, va ser veritablement original i en aquell moment em va deixar parat de com un tio, gràcies al que li va pagar una aseguradora (se li va cremar o inundar la casa, no m’enrecordo), va muntar una peli amb molt pocs mitjans molt divertida, i amb molta, molta mala hòstia.

Si algú no l’ha vista, feu-ho: val la pena. Si l’heu vista, recordeu l’escena de la Veronica al lavabo i rieu una estona.

Bé, no vull explicar gaire de la peli per qui no l'hagi vist. En tot cas, és un petit clàssic del cinema...diguem-ne independent (en aquella època ho era), fet amb molta imaginació i un humor força especial.