Diari de Tiquicia 2

Diari de Tiquicia 2: Tortuguero (Part 2) i arribada a Puerto Viejo de Talamanca

Aranya de tela daurada a la reserva natural de Tortuguero

12/07/07

No ha parat de ploure en tota la nit. De fet quan ens llevem als voltants de les 7:00 encara plou força. Amb les botes d'aigua, enfilem cap a la Reserva Natural de Tortuguero, a on hem de fer un petit recorregut a peu amb un guía i un grup d'unes 8 o 9 persones majoritàriament format per espanyols. A l'entrar el guia ens diu que el primer que trobi una "ranita" vermella verinosa el convida a una Pinya Colada a l'hotel. Als 2 minuts, l'E en troba una (tot i que per ser francs, el tio no es mereix cap còctail, i vist en perspectiva és el pitjor guia que hem trobat a Tiquicia) En veurem unes quantes més al llarg del camí.

També veiem les primeres aranyes de tela daurada (per mi les guanyadores absolutes del rànquing de bitxos ticos si prenem el conjunt de parcs que vam visitar) i comprovo amb la cara involuntàriament que la tela és elàstica i resistent.

Més endavant veiem un colibrí al niu i un parell de nius de tèrmits, així com els primers monos aranya. La veritat és que va ser com una primera presa de contacte amb moltes de les espècies que tres setmanes després ja ens semblen del tot familiars de tant de veure-les a les fotos que hem portat. El recorregut es va fer curt (unes dues hores) tot i ser completament anegat d'aigua en molts punts, i ens va quedar el regust de que podríem haver vist molt més.

A la tarda, pregant per que no plogui (anem en barca descoberta) fem la segona part del tour per Tortuguero, aquesta vegada des dels canals. Tot i prometre molt menys que el recorregut a peu, dona per molt més: gran varietat d'ocells, un "perezoso", nutries, ànecs, iguanes, més monos aranya (que en aquest cas van fer tota una exhibició pels arbres mentre des de la barca miràvem embobats) i el rei de la visita: un caiman, que va aguantar estoicament mentre l'acribillàvem a flaixos des de la barca tot mirant-nos fixament.

Quan arribem a l'hotel de nou, Tortuguero ja és història, i ens proposem descansar el màxim per acabar de treure'ns de sobre el jet lag i estar preparats per l'endemà que hem de dirigir-nos cap a Puerto Viejo.

13/07/07

Altre cop s'ha passat plovent tota la nit. Comença a fer-se familiar. Tot i que l'hotel no té ni una sola finestra de vidre (tot són mosquiteres) els "zancudos" han tornat a massacrar-nos a la nit. També comença a fer-se familiar.

De tornada a Caño Blanco veiem per primera vegada el sol de Tiquicia (sí, fins aquest matí no s'havia deixat veure) El bosc es veu diferent. En un moment donat, arribem a un punt de control del guardes forestals a on teòricament s'encarreguen de vigilar que ningú no s'emporti rès valuós de la reserva (ous, tortugues, etc...) dic teòricament, perquè tot i acostar-nos-hi, no hi ha cap guàrdia. El guia comenta retòricament "Así es como funcionan las cosas por aquí".

Un cop a Caño Blanco, bus altra vegada cap a Siquirres, a on ens espera el cotxe que hem llogat. Després d'un parell d'horetes a on gaudim de la carretera tica per primera vegada (en parlaré extensament en posts posteriors) arribem a Puerto Viejo de Talamanca després de passar per Puerto Limón. La primera impressió, la veritat, no és gaire bona.

La ciutat no dona bona imatge, amb cases força degradades i camins de sorra plens de forats i rocs. Sembla plena de surferos i la veritat menys turistes dels que esperàvem.

No és fins que prenem les inevitables Imperiales vora el mar i el dia s'apaga poc a poc que podem començar a veure Puerto Viejo amb uns ulls diferents. De dia, Puerto Viejo sembla una ciutat sense maquillatge. De nit es transforma i es torna, d'alguna manera, més acollidora.

A la nit sopem a El Dorado (peix excel·lent i barat: dos plats de peix més beguda per només 9.900 colones) De camí cap a l'hotel sentim que algú ens ofereix "cogollos buenos", em pregunto que serà mentre ens acostem al Coco Loco Lodge a on estarem allotjats tots els dies que passem a Puerto Viejo.

Aquest post és el segón d'una sèrie de posts utilitzant parts (totalment sesgades, editades, i gens aleatòries) del diari del viatge a Costa Rica del Juliol del 2007.