Diari de Tiquicia 11

Diari de Tiquicia 11: Cataratas La Paz y rafting al Sarapiquí

Casa típica de muntanya Tica.

23/07/07

Dia del rafting. Ens llevem d'horeta i ens dirigim cap a San Miguel de Sarapiquí. De camí passem per Heredia (zona cafetera) i ens aturem a les Cataratas La Paz. Aquí tenen muntat un "aviario" a on podem veure tucans de prop, un "mariposario" a on podem veure finalment d'aprop la "morpho" que tantes vegades ens hem creuat en el viatge. Al "serpentario" podem veure en primer pla una terciopelo com la que ens vam trobar a Manzanillo (bé, el triple de gran)

Terciopelo gigante

Després el "ranario", a on hi havia la "ranita roja venenosa" i també una altra verda que no havíem tingut oportunitat de veure.

Finalment hem visitat una casa típica de muntanya tica, que tenen muntada allà i les "Cataratas la Paz", molt maques. La visita val la pena, per acabar de veure ni que sigui com un zoo alguns dels animals que es veuen en llibertat per Tiquicia.

Un cop acabada la visita, ens tornem a pujar a la furgoneta de "Turismo" (se'n veuen per tot arreu), amb el nostre xofer Don Rodrigo i ara si, directes cap a San Miguel de Sarapiquí. Un cop arribats al riu, rafting (de nivell 2-3) a les aigües del Sarapiquí amb el Pepe i el David (el David te 21 un anys, i un fill d'un anyet que es diu Bjarne... interessant història, la seva dona te un padrastre noruec (?!) i li ha posat Bjarne perquè aquest era el nom de l'avi)

Des de bon principi el rafting és espectacular. Molts dels ràpids acaben en parets que impressionen força. A més el fet de baixar només 4 a la barca fa que en gaudim molt més. Entre ràpid i ràpid, a més, podem veure serps, "garzas tigre", cormorans, monos aulladores, un "perezoso", "oropendolas"...

De la conversa de baixada, se m'ha quedat gravada una part entre el Pepe i el David, en un moment donat, el Pepe li diu: si no te gusta el futbol, ni bailar, tu no eres Tico... tu eres Nica o playo (Nica és Nicaraguense, i playo és homosexual)

Després del rafting hem tornat pel Braulio Carrillo cap a San José. El conductor Don Rodrigo ens ha fet una exhibició. En pluja densa, ha agafat i ha aconseguit avançar per la dreta a un camió que estava començant la maniobra d'avançament d'un altre camió i s'acabava de posar a l'esquerra. Impressionant.

En arribat a San José, hem anat a la "Casona", una mena de gran basar en versió reduïda, i entre "princesita lo que guste", "a su servisio" etc.. hem pogut fer algunes compres. I a dormir... la nit sembla que ens regalarà un bon ruixat per dir-nos adéu a la manera Tica.