Traduccions Infernals

El llibre és interessant, principalment explica els començaments del festival de Sundance
i de Miramax, la productora que va "descobrir" Tarantino. Però la idea del post no és parlar del llibre si no de la traducció, que és terrible. Si no fos per la traducció faria temps que l'hauria acabat, però entre que el llibre és àgil (salta constantment de Sundance i Robert Redford als germans Weinstein de Miramax, a October Films... i fa servir gran quantitat de frases literals de gent del "mundillo" cinematogràfic) i que la traducció és espantosa, fa la sensació que no pots agafar mai el fil de la narració.
La meva pregunta és: la persona que ha traduït el llibre (Daniel Najmías) seguirà treballant per Anagrama? és el mateix que passava amb Tokio Blues, però com a mínim aquell té l'excusa que el llibre original és en japonès.
Se que les editorials normalment varien de traductors, tot i que acostumen a confiar en un determinat si els dona bons resultats (quan estudiava suec em vaig assabentar que la meva professora, l'Amanda Monjonell havia traduït un parell dels llibres del Henning Mankell per Tusquets, però no tota la sèrie) però què passa quan el resultat és horrible? perquè aquest Daniel Najmías ha fet un munt de traduccions per Anagrama...
Més enllà, veig a la seva fitxa que és assessor literari i que tradueix del francès i del alemany.. i encara més, que va guanyar el Premio de Traducción Fundación Fundación Goethe l'any 2002. Teòricament doncs el paio és bo. No entenc què li pot haver passat doncs en aquest cas, però la traducció és molt, molt dolenta, us ho asseguro...
Corol.lari: el llibre és molt recomanable si el podeu trobar en anglès.
Etiquetes de comentaris: Llibres
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home