Converses més o menys interessants

És curiós com una conversa, en el meu imaginari, pot ser molt més interessant si es donen una sèrie de factors:

1. La nit. Sí, la nit fa que les converses guanyin en intimitat i sembla que és més fàcil fer confidències de matinada.

2. El fum. És indispensable, sota el meu punt de vista, el fum. És curiós, perquè no soc fumador habitual, però reconec que una conversa amb fum guanya bastant. En aquest cas, és encara millor amb la pipa d'aigua (quin gran invent). També és possible amb tabac de liar o amb cigars: en tot cas, mai amb cigarretes convencionals.

3. El whisky. Això ja és el bonus per a les converses de debò, les que tenen molt de significat i necessiten que els interlocutors tinguin la llengua afilada, i les neurones excitades. En el seu defecte, i en segons quines circumstàncies i/o companyies es pot canviar el whisky per una bona cervesa d'importació o un bon vi (el cas del vi, però, no entra gaire en el meu imaginari)

4. La música. És imprescindible que la música ajudi a la conversa i no interfereixi en la comunicació. Una música que acostuma a ser adient a gairebé totes les converses és el vocal jazz de la Billie Holliday, l'Ella Fitzgerlad o la Nina Simone.

5. La localització. Una taula sempre fa la feina. En tot cas un sofà és una opció arriscada, perquè barrejat amb les altres variables pot provocar somnolència.

6. L'interlocutor. Hi ha conversadors, i hi ha persones que no saben conversar. Amb els conversadors, en determinades circumstàncies, podries estar hores parlant. Amb els que no en saben, encara que estiguis hores, no aconseguiràs una conversa interessant.