Claire, David, Nate i Ruth

Després de veure el capítol final de "A dos metros bajo tierra" (Six Feet Under) no puc més que treure'm el barret davant del seu creador Alan Ball. Realment la última temporada ha tancat de forma brillant una sèrie que té el millor grup d'actors (potser junt amb Los Soprano) i un dels millors guionistes de la televisió dels últims anys. Tot i que la sèrie podria haver continuat, la veritat no s'apreciava desgast en els personatges ni en la trama, el creador Alan Ball va decidir que és millor marxar per la porta gran, i va tancar el cercle en la cinquena temporada.

Tota la sèrie és un luxe: els guions, les interpretacions, la profunditat de detalls i personatges, des de l'episodi pilot en que la primera mort obre la sèrie fins l'últim capítol en que es tanca tot de nou, reflexionant sobre la mort i sobre la vida en general amb personatges d'allò més diversos i trames més divertides, més tristes, més àcides, més dolces, més llargues, més curtes, més crues, més elaborades, però sempre originals.

Els personatges destil·len ironia, cinisme, sarcasme, i mala baba, parlant de temes que en d'altres sèries són tabú com la religió, l'homosexualitat i òbviament, la mort.

Ara a veure si aconseguim la sisena temporada de Los Soprano i a esperar que estigui al nivell de les anteriors.