>

dimarts, 18 de setembre del 2007

Antikaraoke

Bueno, por fin después de un par de meses de intentarlo infructuosamente ayer pude disfrutar del AK por primera vez, y definitivamente: valió la pena.

La semana pasada (con el puente) nos habíamos quedado a las puertas después de hacer cola durante una hora y, joder, esta semana decidimos que no nos pasaría lo mismo, así que a las 21:15 nos estábamos acabando de comer unos bocadillos en la puerta del Sidecar(con la Aranya -aka Vader-aka republika-) y a las 22:06 estábamos dentro.

Expectación, curiosidad, y ganas, muchas ganas de pasar un buen rato. Así que en cuanto salió Rachel la adrenalina empezó a fluir, y después de buscar un buen sitio para ver el show empezamos a pasarlo realmente bien con el Born to be Wild de Steppenwolf... y a partir de ahí, ya todo se aceleró: ¿pero quién coño es ese Mutante? con dos cojones (como diría Rachel) se planta en el escenario ¡para versionear a la Creedence! ¡¿Cómo?! ¿que este tía se llama Miss Dynamite? ¡y hace "Smells like a Teen Spirit" de puta madre! ya no paramos de saltar, cantar y pasarlo bien, disfrutando especialmente el acojonante Sweet Child O'Mine de los dos tíos que no recuerdo como se llaman (¡por dios, poneros un nombre artístico ya!), Enter Sandman, Sheena is a Punk Rocker, y nos fuimos en la cresta de la ola con Self Steeem... madre mía... una experiencia reveladora que voy a repetir seguro.

www.antikaraoke.com

Rachel cantando New York New York

Etiquetes de comentaris:

4 Comments:

Anonymous Anònim said...

Bueno,

Jo era el champion que estava amb el bocata d’hamburguesa sense ceba (gràcies victor però no feia falta a mi si que m’agrada)fent cua 45 minuts abans que obrissin la porta.

Sincerament pensava que seria una experiència més freak que una altre cosa i que em passaria la nit escoltant com en Victor em deia els títols i grups de unes cançons que no havia escoltat en la puta vida…. I bé, és cert que en el 30% dels casos va ser així (jo i els amics de Motorhead però en 70% restant va ser, literalment la bomba. De fet, no recordo la última vegada que m’ho vaig passar bé a nivell farra sense l’extra de les de 5 o 6 cerveses de torn.

I és que, partint que la selecció de música, els animals de la subcultura urbana barcelonina que vam veure i el bon rotllo que respirava la sala, crec que ens vam tribar en la nostra salsa, en un ambient al més pur estil, viu i deixa viure.

Finalment, en la sessió d’ahir es van confirmar tres temes:

-L’efecte que te sobre un públic eminentment masculí una dona que diu “hijosdeputa”, “la fuerza del coño” vestida d’infermera, no falla, “el morbo està ahí”.

-Moments de “remmember when” amb temes com Selfestime, G&R, o Metallíca (atenció a l’accent) son inevitables.

-Si xavi, sembla mentida, però no som tan avorrits com et penses. Animat i veuràs que en les arrels està l’encant : )

dt. de set. 18, 07:04:00 p. m.  
Blogger jeffreyabbot said...

Pues si, la veritat és que li teniem ganes, i va ser la hòstia...

Només vull afegir: Han Polo, Sala Sol, Dimecres 26 d'Octubre...

dt. de set. 18, 11:50:00 p. m.  
Anonymous Anònim said...

danke

la teva instencia hem sobta

dj. de set. 20, 09:38:00 a. m.  
Blogger jeffreyabbot said...

Ja pots escoltar les cançons que t'he passat en algún moment i escoltar-les cent vegades d'aquí fins el 26. La experiència millorarà

Home tinc curiositat per la teva opinió...

dj. de set. 20, 10:21:00 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home