Diari de Tiquicia 6

Diari de Tiquicia 6: Arenal, El Monstruo i La Liga


Primera vista del Arenal des de la carretera que va a la Fortuna

17/07/07

A la nit els mosquits ens tornen a massacrar. Tenim unes 50/60 picades entre els dos. A la meva mà esquerra en conto 15.

Avui ens dirigim cap a l'Arenal, uns dels 10 volcans més actius del món (porta en actiu 39 anys, des del 68 i fa uns 1.700 metres). Quan arribem a la zona del volcà podem sentir l'activitat volcànica i com cauen els rocs muntanya avall. En arribat al punt de l'erupció del 1992, veiem que s'ha format una gran pedrera que serveix d'excel·lent punt d'observació del volcà. Pel camí hem pogut veure làpid (a la foto) que és com una pluja de boletes de fang que es formen al volcà, són expel·lides, passen pels núvols i acaben "plovent" sobre terra amb tanta força que queden incrustades al terreny. També hem pogut veure una planta "citronella" amb un característic olor a sabó i que també s'utilitza per fer espelmes, una planta anomenada la "Sang de Crist" perquè té unes marques vermelles en cada fulla (en realitat són fongs). També, petant la xerrada amb l'Hugo, que ens acompanya al llarg de la visita a la zona del volcà, ens enterem que la rivalitat futbolera a Tiquicia és entre "La Liga" (la Liga Deportiva Alajuelense, que van de vermell i negre) i "El Monstruo" (el Deportivo Saprissa de Tibás, San José que vesteix de lila)

El volcà des de la zona de l'erupció del 92 amb els rocs caient per la falda

Mentre gaudíem de les vistes al volcà des de la pedrera un tàvec s'ha decidit a picar-me: primer se m'ha posat dissimuladament al colze dret, i educadament l'he fet fora amb la mà. Seguidament, el molt cabró se m'ha posat al colze esquerra, i abans que tingués temps de treure-me'l de sobre m'ha picat (repeteixo: el molt cabró). Des del punt d'observació ens dediquem a veure caure els rocs (amb les esteles de fum) que surten del cràter, sense poder veure encara la totalitat del volcà que segueix tapat. També hi ha unes magnífiques vistes de la llacuna del volcà a la nostra esquena. Ens expliquen que en realitat és un embassament, i que dona el 40% de l'energia de Tiquicia (penso que em sembla una burrada, però tampoc tinc molta idea del tema).

La "Laguna del Arenal", l'embassament més important de Tiquicia

Seguidament, tornem cap a l'hotel per gaudir de les termals. Fora del guió, se'ns posa a ploure (és la primera vegada que ens plou al migdia, normalment ho feia a les nits). Decidim aprofitar el moment i banyar-nos a les aigües termals mentre plou: és una sensació agradable, plou molt fort i la piscina és tota per nosaltres. A la tele del bar de la piscina parlen, com no, del TLC. Segons sembla els partidaris del NO havien fet unes enganxines en que es podia llegir "Mi corazón dice NO, ¿y el tuyo?", doncs sembla que els del SI l'han copiat descaradament i han fet unes altres que diuen "Mi corazón dice SI" utilitzant fins i tot el mateix logo del cor. També comenten que hi ha un hotel al que li han donat la "5ena Fulla": és veritat que a Tiquicia s'ho prenen seriosament el tema del turisme ecològic, i han fet (o estan fent) una classificació alternativa dels hotels segons la seva eficiència ecològica, sostenibilitat i respecte al medi.

El volcà destapat (per fi) des de l'hotel

El volcà està molt tapat, però de sobte en 1-2 minuts escampa i comencen a obrir-se clarianes. En 5 minuts el volcà queda totalment descobert i podem veure'l fins la nit. Cap al vespre (les 17:00 o així) anem cap a un punt des d'on es pot veure el volcà en erupció a la nit. Agafem posicions (després allò sembla la rambla) i gaudim de les vistes fins que ens cansem. És un veritable espectacle veure com les pedres que abans fumejaven ara les podem veure incandescents caure muntanya avall. Després per sortir amb el cotxe allò és un caos total, turistes en cotxe, en autocar, a peu..


El volcà de nit

Un tema interessant relacionat amb el volcà és el de la propietat: quan hem arribat al matí al camí que porta al volcà, només començar-lo hem trobat un riu. L'Hugo ha dit: "Bueno, hay que descalzarse para cruzar, no?" tot i que a 5 metres d'allà hi havia un pont en perfecte estat que creuava. El tema és el següent: moltes zones properes al volcà són propietats privades que han estat ocupades o desocupades segons l'activitat volcànica. Sembla que una d'aquestes zones acaba immediatament després del pont i el seu propietari va retornar a ocupar-la després de la úiltima erupció forta al 2000; en veure que podia fer negoci, va construir el pont i fa pagar 4 $ a tots els que hi passen (sense avisar-los abans).