Zodiac

Pensava abans d'escriure aquest post en com descriure Zodiac de David Fincher, i la veritat és que penso que el que millor defineix aquesta pel·lícula és la sobrietat. A partir d'aquí, i amb això clar, puc dir que les dues hores i mitja em van passar volant, i que la pel·lícula em sembla un exercici narratiu excel·lent, exposant tota la història de l'assassí del Zodiac que va actuar a San Francisco als anys 60 (i que és, per si sola una història llarga i complexa).

Fincher aconsegueix que l'espectador vegi globalment la història de l'assassí utilitzant com a vehicle la obsessió que el cas desperta en diferents personatges: primer el de Robert Downey Junior (Paul Avery el primer periodista del san Francisco Chronicle que investiga el cas), després el de Marc Ruffalo (David Toschi, l'inspector de la policia de San Francisco a qui li assignen el cas) i finalment el de Jake Gyllenhaal (Robert Graysmith, el dibuixant/caricaturista del San Francisco Chronicle que és qui va acabar fent-ne un llibre)

Val a dir també que els actors fan molt bones interpretacions en general, destacant per sobre de tots Robert Downey Jr. en un paper que te bastant d'autobiogràfic si és cert el 50% del que s'ha dit sobre ell.

Retornant a l'inici del post, cal afegir que la pel·lícula destaca per la seva sobrietat: una narració en que no falta res i sobretot no sobra res, ni la típica història d'amor paral·lela que acostumen a posar amb calçador molts productors quan agafen un projecte d'aquestes característiques, ni efectes especials innecessaris ni res que no sigui ajustar-se a la història de l'assassí del Zodiac.

En resum, vaig passar una molt bona estona coneixent una història interessant.