Nostàlgia!

Nostàlgia! és la sensació que tinc avui esperant l'arribada demà d'en "Mackan", el meu col.lega de Lund, Suècia. No paro de recordar anècdotes dels 6 mesos que vaig passar allà l'any 2000.

Us n'explico la primera (per si algú no l'havia sentit, cosa terriblement dubtosa, perquè l'he explicada milers de vegades)

Poseu-vos en situació: Gener del 2000, després de l'experiència noruega del nostre estimat Vader, em toca a mi anar cap a Lund, Escània, Suècia o el que és el mateix Lund, Skåne, Sverige. Amb tota la il·lusió del món i força respecte, agafem l'avió que amb KLM via Amsterdam ens ha de dur a Malmö per arribar allà cap a migdia. Dic ens, perquè el viatge el feia amb un company de facultat que també havia de passar allà el semestre.

Les calamitats comencen quan pugem a l'avió, no tingueu pressa.

Pugem a l'avió, i...no s'enlaira... sortim amb gairebé 1 hora o 1,30 hores de retard, no ho recordo exactament. Conseqüència: arribem a Schipol i hem perdut la connexió amb Malmö. Primers nervis, parlem amb els de KLM i ens diuen que cap problema, que ens han trobat un vol via Copenhague que arriba el mateix dia a Malmö (si que hi ha un problema, havíem d'arribar abans de les 17:30 per tal que la oficina d'estudiants ens podés donar les claus dels korridors on havíem d'estar-nos els 6 mesos)

Volem cap a Copenhague, vol sense problemes. Arribats allà, anem a agafar la connexió cap a Malmö...ens pugem en un bus i oh! sorpresa, comença a fer quilòmetres. Desorientació, ens comencem a preguntar si ens hem equivocat d'avió (?!?!) i on collons ens porta el conductor...després de 15-20 minuts apareixem al port, ningú de KLM ens havia dit que la connexió amb Malmö es fa en ferry.

Arribem a Malmö, les nostres maletes no.

Agafem un taxi cap a Lund i mentre tant comencem a fer trucades per veure on nassos podem dormir aquella nit, perquè està clar que la oficina d'estudiants estarà més que tancada quan arribem. Finalment podem trobar l'alberg de Lund. Paral·lament comencem a fer gestions amb KLM per veure què ha passat amb les nostres maletes: evidentment no han fet la connexió com nosaltres així que les han de buscar.

Arribem a l'alberg sense maletes... a dormir.

A l'endemà (la veritat no recordo exactament quan) arriben les maletes. Un problema menys.
Ens dirigim cap a la oficina d'estudiants, i els expliquem que som els de Barcelona que havíem d'arribar el dia abans. Ens assignen korridors (a mi el meravellós korridor d'Ulrikedalsvägen on va resultar que tothom era suec) i ens donen un sobre amb les claus. Ens dirigim cap als nostres korridors i ens separem. Arribo al korridor, amb la meva maleta i cara de cansat, vaig a obrir la porta i...no trobo les claus. He perdut el sobre. La cara em canvia de cansat a gilipolles en qüestió de segons.

Truco i em presento: hola soc l'estudiant d'intercanvi de Barcelona que havia d'arribar ahir, si hola, per cert he perdut les claus d'entrada al korridor (comunes a tots els habitants del korridor, que a més porten la direcció al clauer), si encantat de conèixer-vos.

Bé, van haver de canviar el pany a l'endemà i per sort els meus companys suecs entre ells el Mackan i el Henke (amb els que encara tinc bona relació) van resultar ser bona gent.

Una setmana més tard, algú va deixar les claus per sota la porta.