Mil Cretins

Acabo de llegir l'últim llibre de Quim Monzó (Mil Cretins, editat per Quaderns Crema) i em deixa la mateixa sensació que tots els altres: aquest paio escriu de puta mare.

La lectura és fluïda tot i que utilitza un llenguatge acurat (recargolat?) i especial. Els contes tenen tots molt d'interès i em dona la impressió que aquesta vegada, a més de fer els seus habituals exercicis d'estil, també tracta temes especialment difícils com la vellesa, la mort... temes delicats que ell embolica en la seva prosa tan personal i que amaneix amb les seves típiques "burrades" (que serveixen per treure tensió als textos més profunds i que anomeno burrades perquè no sé com expressar-ho millor).

La sensació com sempre (des que vaig llegir La Magnitud de la Tragèdia, que em van regalar un Sant Jordi fa 12 o 13 anys i que em van tornar a regalar pel meu 30è aniversari -deu ser l'únic llibre que m'han regalat dues vegades...-) és que Monzó és un mestre de la narrativa i expliqui el que expliqui ho farà interessant, però és que a més aquesta vegada parla de temes amb molt de suc.

Recomanable si... òbviament si t'agrada Monzó, o si t'agrada la narrativa en català (de la millor), o si vols provar amb Monzó per primera vegada.

No recomanable si...òbviament si no t'agrada Monzó, o si no t'agrada que la narrativa sigui barroca (recargolada?)