El Pedraforca: sense feina però amb raquetes

Després del fiasco de l'últim intent per cap d'any al Gra de Fajol Petit (els lectors més fidels recordareu el post del Gener) aquesta vegada si que hem aconseguit fer una canal: és la canal del Verdet al massís del Pedraforca.

No negaré que un dels avantatges d'estar sense feina és poder agafar un dijous el cotxe i arribar-te fins el Pedraforca sense estrés, sense presses i especialment quan el dia acompanya. Així doncs, el Saitó (que feia de guia-sherpa) i jo (que feia de taxista) ens vam plantar al pàrquing del refugi cap a les 11 del matí, i uns 3/4 d'hora després començàvem a caminar (ell amb esquís de muntanya i jo amb raquetes) per la pista cap a la canal del Verdet. Haig de fer un incís aquí i dir que un cop vistes les fotos , la propera vegada poder m'abstinc de fer-ne, perquè la pinta que fem no té desperdici. Bé, el cas és que en una mica menys d'una hora ens posàvem els grampons i començàvem a pujar la canal pròpiament dita.

Vam trobar tres ressalts de gel: el primer molt petitó va servir per tal que en Saiton m'expliqués la teoria bàsica de com utilitzar els grampons i els piulets per pujar per tercera o quarta vegada. La veritat és que el ressalt era molt petitó i amb poca inclinació, així que no ens va donar gaires problemes.

Una mica més amunt vam trobar el segon ressalt, una mica més llarg i amb força més inclinació (a aquest respecte el Saitó em jura que no tenia més de 75º, però jo no ho veig gaire clar i diria que feia mínim 80º). La qüestió és que ell va pujar-lo primer, i un cop assegurat vaig començar a pujar confiat de que era relativament curtet i no semblava molt difícil -nota nº1 per a qualsevol persona que es vulgui iniciar en l'escalada en gel: les aparences enganyen! - mare meva com vaig patir... em va costar Déu i ajuda de pujar perquè a causa de la meva poca traça alhora d'utilitzar bé el grampons i clavar-los com cal vaig haver de fer un sobre-esforç amb els braços i a mitja pujada ja no
podia ni fer força amb ells -nota nº2 per a qualsevol persona que es vulgui iniciar en l'escalada amb gel: utilitzeu bé les cames i mai deixeu que els braços facin tota la feina, perquè probablement a mitja pujada ja no us respondran- Bé el cas és que gràcies a l'ajut del sherpa i a que vaig cremar totes les forces dels braços vaig aconseguir pujar-lo.

Finalment, vam trobar el ressalt per arribar al Coll del Verdet. Aquest era una mica més llarg que el segon, però clarament tenia menys inclinació (gràcies a Deu). Bé, després de l'experiència prèvia, em vaig prendre l'ascenció amb molta calma i assegurant bé els peus, per no haver de forçar uns braços que ja no em responien. Sortosament, no va ser tant complicat, i vam pujar sense més.

Un cop a dalt, a dinar, gaudint de la natura i amb unes vistes privilegiades de la Serralada del Cadí. Es veia per sobre nostre el Pollegó Superior del Pedraforca encara força amunt -Nota per a muntanyecs de debó: òbviament, si no fóssim uns domingueros hauríem arribat abans al Pedraforca i haguéssim pogut intentar l'ascenció al pic, però com que som uns domingueros, doncs aquí es va acabar el tema perquè es feia tard, així que no ens ho tingueu en compte.-

Ben dinat, vam començar la baixada. Per tercera o quarta vegada en Saiton em va explicar la tècnica bàsica del ràpel, i sembla que a base de repetició aquesta sí que se m'ha anat quedant (perquè em costa tant d'enrecordar-me de segons quines coses i m'enrecordo d'un munt de bestieses que no tenen importància?). El fet és que sense gaires problemes, vam desfer el camí a base de ràpels i cap a les 4 de la tarda estàvem altra cop a la pista forestal traient-nos els grampons i calçant-nos els esquís/raquetes. Després d'una plàcida baixada de mitja horeta estàvem abaix preparats per marxar i amb la sensació de la feina ben feta.

Gràcies Saiton!

P.D: he creat una galeria amb les fotos que vaig fer. La teniu aquí a la dreta: es diu Pedraforca. Si us plau si em veieu no m'ho tingueu en compte...