La sort dels campions
Ahir, un cop acabats els penals de la final de la Champions, pensava tres coses:
1. Que el Manchester United és campió gràcies a dues relliscades, la d'ahir de John Terry i la de la Zambrotta a la semifinal contra el Barça que va precedir el gol de Scholes.
2. Que no se m'acut cap altra feina (que segur que hi és, però no se m'acut) en que un professional tingui tanta pressió en un moment determinat com tenia ahir John Terry en llençar l'últim penal de la final de Champions: l'impacte econòmic de la seva relliscada és immens.
3. És molt injust que per una relliscada i perquè un mercenari (Anelka) fallés l'últim penal, els Terry, Lampard, Drogba, Cech, Carvalho, Cole es quedin sense la Copa d'Europa.
posted by jeffreyabbot at 09:57
Subscriu-te al Feed Atom de "El Blog de Mr.Kelso"
4 Comments:
Me perdonarás matizar el segundo punto de lo que dices: creo que lo más fuerte no es en el impacto económico en si mismo, sino que una cosa tan estúpida como darle una patada a un balón tenga un impacto tan grande.
Bueno, es mucho más que darle una patada a un balón..pero en el fondo si que es la hostia.
Creo que económicamente hay pocos profesionales que puedan cagarla de esa manera en su trabajo. Y que la raya entre cagarla y ser un héroe DE POR VIDA sea tan fina.
hola Victor!
Quan de temps... m'agradat el primer punt; no ho habia pensat i és veritat.
Jo, no se ben bé pq volia que guanyes el Chealsea i em va sapiguer greu per el Terry, per lo que dius de l'impacte económic, però sobre tot perque pasarà a l'historia com el tiu que va fallar el penalty que li donaba la champions al Chealsea... quan aquest podia haber estat perfectament el Cristiano Ronaldo.
Salutacions i ja ens veurem per aqui!
Benvingut de nou Milo!
Haig de passar-me un dia pel Holding...a veure com m'ho monto...
Publica un comentari a l'entrada
<< Home