Entrevistes amb els participants: Part 4
El següent entrevistat és conegut en cercles d'SQL com Tamayo, per la seva espantada en el Campionat de 2003 pel famós bateig a Sevilla. Finalista a 2004, en la seva primera participació.
2. Tot i les participacions, encara no has aconseguit mai cap campionat. Notes les urgències històriques?
Probablement sí, però porto tota la vida sabent que els jocs no són el meu fort. Per tant, no em sento amb urgències, de cap mena.
1. Vas ser finalista en la tercera edició: va ser el millor moment?
Sí, tot i que vaig perdre la final de manera lamentable. Des d'aleshores, cap avall que fa baixada.
2. Tot i les participacions, encara no has aconseguit mai cap campionat. Notes les urgències històriques?
Bé, potser en tindré en funció de la birra que hagi pres, és clar, però estic tranquil perquè, com diem els perdedors, participar i passar-s'ho bé és el que compta, no?
Bo i així, hi haurà un dia en què els daus em somriuran i tindré olfacte tàctic. I, quan arribi aquest dia, la meva venjança serà te-rri-ble.
3. Qui són els teus favorits per la final?
Largo: és al SQL el que la selecció alemanya al futbol. Té un joc agressiu, marcial i, quan ja n'estàs fins al capdamunt, de sobte et guanya.
Han Polo: la selecció turca. Avorrida, lenta, no se sap a què carai juga. Això sí, quan menys t'ho esperes, un KIA a l'últim minut i cap a casa.
Float: la selecció Croata, no ha guanyat mai rés, però encara fa poc que competeix.
Darth Vader: la selecció holandesa, joc vistós però fa tants anys que no guanya res.
Palau: la selecció francesa. Molta grandeur, però massa vell per res que valgui la pena.
Cos i Moreu: compte, que saben a què juguen i quan fer-ho. Cal tenir-los en compte.
Etiquetes de comentaris: SQL
posted by jeffreyabbot at 10:44
Subscriu-te al Feed Atom de "El Blog de Mr.Kelso"
4 Comments:
"Han Polo: la selecció turca. Avorrida, lenta, no se sap a què carai juga. Això sí, quan menys t'ho esperes, un KIA a l'últim minut i cap a casa."
Lo mateix deien els quadres alemanys del victoriós (i populós) exèrcit soviètic.
I si no pregunteu a les avies, veïnes de bastó i altres elements del segle passat pel Lister. I preneu nota. Fareu la mateixa cara davant d'un joc avorrit, lent, i efectiu. Els daus diran. Jo soc l'u-u. El mussol.
Per cert vics: com m'ho faig per ametrallar els meus propis soldats desmoralitzats?
L'analogia amb la selecció turca és brutal :) tu perquè no segueixes l'Euro, però el que van fer els turcs l'altre dia amb els pobres txecs va ser exactament el que descriu en Palau: KIA inesperat a l'últim minut.
Saps que pots ametrallar les teves tropes quan vulguis. Però els borkes conten a la fase de grup.
Que bò lo del mussol! no ho he pillat fins la segona lectura.
No et perdis el que diu la wikipedi d'en Lister. Fins i tot dona com a font d'informació l'associació d'amics d'en lister
"En todos los combates en los se encontró al frente de sus hombres, Lister se comportó de forma audaz y decidida, al tiempo que procuraba reducir las bajas propias al mínimo"
I si li dones un cop d'ull a la batalla de Brunete en el llibre que mai no t'acabes de llegir, lo de posar metralletes darrera les files pròpies sembla que ells els hi va ensenyar als soviètics...
¿què és un mussol petit i sol?
Publica un comentari a l'entrada
<< Home