El divan de la psicóloga: König torna a clavar-la.

Avui m'he llegit l'última obra de Ralf König, i la veritat és que després de molts anys i molts bons còmics, segueix sorprenent gratament. Ha aconseguit una història senzilla, moderna i divertida i en aquest cas sense tornar a utilitzar la seva explotadíssima iconografia gay.

La veritat, tot i ser fan de König (des del conegut El Condón Asesino fins ara) i tenir pràcticament tot el que La Cúpula ha publicat d'ell a Espanya, en les seves últimes obres notava una mica de desgast, masses personatges similars i la constant referència del "mundillo" gay alemany que tan bé coneix. Per exemple els seus personatges més famosos, Konrad i Paul, tenen ja poc a explicar.

Per sort en aquest cas no li fa falta: "El divan de la psicóloga" és una petita història que podria haver rodat sense cap mena de problema Woody Allen, amb uns personatges risibles (absolutament impagable el fill de la protagonista) però amb molt de rerefons, un gran poder de caricaturització (m'acabo d'inventar la paraula segur) i uns diàlegs marca de la casa.

Es veritat que de tant en quant König busca inspiració en els llocs més insospitats (algunes de les seves millors obres estan basades en clàssics: Lisístrata en la homònima comèdia d'Aristòfanes, o Yago en vàries obres de Shakespeare) i que sempre intenta ser original d'alguna manera, però aquest cop no s'ha complicat gens la vida i l'obra li ha sortit rodona.

Aprofito per recomanar també qualsevol de les seves altres obres. Passareu una estona divertida.