The Story of Stuff
Un site interessant que vaig trobar, amb un video explicatiu de la senyora Annie Leonard ( a qui no tenia el gust de coneixer) sobre els procesos dels productes desde la seva extracció fins la seva desaparició. La idea és que aquest procés de les "coses" no és lineal, sino que es veu afectat per multitud d'inputs. A mi m'ha semblat una visió una mica apocalíptica i poc antigubernamental, però hi ha moltes coses interessants.
El que més m'ha agradat és la idea de la obsolescència de les coses (tant la real com la percebuda). És ben cert que les coses estan fetes per durar menys (començant pels cotxes) i que a més les modes canvien cada any intentant que la nova moda sigui el més diferent possible de l'antiga per tal de què ens sentim malament si no comprem.
Si més no, la reflexió a la que porta el video està molt bé. Crec que oblida una gran opció que és la reutilització de les coses (abans o en lloc del reciclatge de les mateixes): és a dir, que sempre serà millor reutilitzar quelcom que no pas reciclar-ho, perquè el reciclatge també comporta una despesa energètica i perquè no tot es pot reciclar.
Podeu baixar la pel·lícula aquí.
Etiquetes de comentaris: Varis/Inclassificables
posted by jeffreyabbot at 11:37
Subscriu-te al Feed Atom de "El Blog de Mr.Kelso"
7 Comments:
De acuerdo en cuanto a los objetivos. Muy bien en cuanto a las formas. La señora es una gran comunicadora. No me gusta la tergiversación y manipulación que realiza de algunas cifras y conceptos. Creo que lo que deberían hacer en USA es convertirse de una vez por todas en una democracia en vez de la oligarquía que ha sido durante toda su historia.
Hola Victor,
Ja torno a estar per aqui, encara no estic de vacances, pero la feina en té molt ocupat. Et demano disculpes per el meu absentisme blogero (quan facis la liquidació de final e mes m'ho descontes).
En quan al video està molt ben montat i explicat, i realment es per demanar que ho pasin per les escoles, per veure si ens tornem conscients de que els recursos son finits. Fixat amb el tema de la sequera, amb un ambient adecuat i misatges constants, la gent de peu ha sigut la que més ha estalviat, i aixó que es la que menys pes té en el consum, i amb la bencina, el bombardeig del preu del barril de petroli ha fet que el consum de petroli sigui menor que fa dos mesos.
Si ens repeteixen un missatge constantment al final ho absorbin i ho interioritzem actuan en consequencia. Només falta trobar el misatge correcte, que ens faci sentir la por de que perdem més del que guanyem.
Un altre manera de viure es possible, el que no se es en quin planeta.
Quin peñazo!!!(es que feia temps que no em deixaba anar)
Per cert, de que anava aquest post????
Vics, som la mateixa persona?
Bàsicament cada cop tinc més indicis que tu ets el Doctor Hi y jo en mister...
Ahir hem van passar el mateix documental. Coincidències temporals o personals?
A casa hi tinc una super Nintendo de finals dels 90’s amb tota una sèrie de jocs, però ara tinc una preciosa wii trucada. Tinc un toca discos sense agulla, però acabo d’adquirir un preciós Ipod nano de color vermell que m’han portat de NY. Tinc un vídeo que no funciona amb totes les cintes que ocupen un munt, però des de fa uns anys vam comprar un Home cinema i les pel•lícules ens les baixem per tal que no ocupin espai.
Sóc una consumista infeliç com la majoria, i m’encanta comprar pels ulls!! Així que si algú te alguna idea del que puc fer amb els aparells que em sobren....
com a mínim, (o sotamínims), portar-los a la deixalleria, res de contenidors.
Si tens imaginació, segur que pots crear algun objecte artístic i qui sap si útil...
Caritas també pot ser una bona opció, potser navegant hi ha alguna plataforma de presió a les multinacionals pq es quedin els seus objectes cada cop que treuen una variació de color al mercat.
Jo encara vaig amb un nokia pantalla a color (no se el model però en el seu moment, al 2003, era la ostia!) i hi ha qui em pregunta que faig anant amb això pel mon...
1. La bateria aguanta una setmana, 2. Cert que no fa fotos, però ja tinc camara.
3. Es una satisfacció saber que durant anys no he consumit més mobils dels que necessitava, per tant he estalviat en mooolts residus (com que tinc punts i me'l regalen... argument de pes!)
4. el trobo molt ràpid al bolso sense fondo
5. Si voleu em podeu regalar el phono-ypod, l'amortitzaré molts anys ;-P
No he vist el video, així que no opino (estic a la feina).
Han, el fet de que hagis vist el video probablement té a veure amb que yonki.com el va penjar fa uns dies a la web, i ja sabem les visites que tenen aquests paios, o sigui que suposo que començarà a tenir més difusió en breu.
Respecte al consumisme, a mi també m'ha tocat sempre la pera que les coses passin de moda tan ràpid. Intento mai comprar per modes, i la roba em dura anys (tindré alguna cosa a veure amb la crisi del tèxtil?) però el que m'encanta del video es que posi noms i cognoms al tema de la "obsolescència".
6Q, se't trobava a faltar, ja ho saps.
M'acabo d'enrecordar del "rambomòbil" del Sr.Smiley. Quins temsp aquells.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home