Diari de Tiquicia 10

Diari de Tiquicia 10: cap a San José


Puente de la Amistad de Taiwan

22/07/07

A les 7:07 sortim cap a San José amb el cotxe. Sortim en direcció Santa Cruz, amb la idea de creuar després el golf de Nicoya pel "Puente de la Amistad Taiwanesa". Anant cap a Santa Cruz es produeixen fenòmens paranormals: un primer cartell ens indica Santa Cruz 27 Km. Uns tres kilòmetres més endavant en trobem un altre: Santa Cruz 7 Km (?!) per trobar 7 Km més endavant un altre cartell que posa: Santa Cruz 17 (sembla que torna la lògica) Però uns 300 metres endavant trobem un altre cartell que posa Santa Cruz 16 Km (!!). Impressionant. Finalment, deixem enrera el bucle espai-temporal anomenat Santa Cruz i ens dirigim cap al pont per creuar el golf. De camí, creuem un grup de persones que va per la carretera amb un fèretre al capdavant: un enterrament.

Imatge d'un dels cors que pinten allà on s'han donat accidents mortals

Una mica més endavant ens trobem amb la nota negativo-policial del viatge, de la qual molts n'heu sentit a parlar: ens para la policia i ens fa una classe pràctica de com robar turistes a la manera llatinoamericana, amb representació de "poli bueno" i "poli malo", lliçó de moralitat, exhibició de "palique" i al final 80$ menys a la nostra butxaca i 40 $ a la butxaca de cadascun dels "defensors de la llei" de la fuerza Pública de Tiquicia. Més endavant trobem d'altres patrulles que, radar en mà, també deuen estar esperant algun turista per "ajudar-lo".

Arribats a San José, ens tornem a allotjar al Don Carlos, i ens preparem pel viatge a Cartago de la tarda. De camí cap allà, parem a dinar a una antiga lechería (Lechería 1910) a la falda del volcà Irazú. Està decorada amb fotos del terratrèmol del 1910 i és força acollidora. A més quan et porten el cafè te'l porten en una mena de mitjó aguantat amb un peu de fusta i tiren l'aigua de tal manera que es filtra a través del mitjó a la tassa. Força bo. Quan sortim el cel està completament enboirat (Cartago és la "Ciudad de la Bruma")

Runes de Cartago

En arribat a Cartago el primer que veiem són les "Ruinas de Cartago". Les runes, són la base d'una església que els colons espanyols van intentar aixecar a imatge de Santiago de Compostela. Van fer la base i van intentar pujar el sostre dues vegades, però dos terratrèmols el van fotre abaix. Aleshores van decidir que això era la còlera de l'Irazú, i per aplacar-la, van construir una altra església, a prop de la falda del volcà (aquesta és la única església de la zona amb orientació Nord, totes les altres tenen orientació Oest). Aleshores, un cop construïda, van tornar a intentar d'apujar el sostre del símil de Santiago, i quan els va tornar a caure a causa de l'enèsim terratrèmol van desistir, i així s'ha quedat fins ara.

Iglésia de la Virgencita de los Ángeles

Més endavant si que van poder construir la Iglésia de la Virgencita de los Ángeles. Per fora te l'aparença d'un bunker, i a més hem vist que cada vegada que es s'hi feien treballs la reforçaven (suposo que tè lògica donada l'activitat sísmica i volcànica de la zona) Per dins és bastant més impressionant, tota de fusta i de tamany considerable. La visita a més ha coincidit amb l'arribada dels primers peregrins (la Verge dels Àngels és el 2 d'Agost) que venen a donar gràcies a la verge. Molts d'ells entren de genolls a l'església i ens expliquen que molta gent fa els últims kilòmetres!! de genolls. L'església està de gom a gom, i està acabant la missa. Ens expliquen que el 2 d'Agost tota la plaça del davant també està completament plena (la plaça que es pot veure a la fotografia)

A la nit, el Pepe ens explica algunes paraules i coses interessants de Tiquicia: soda = bar , mae = tio, manejar = conducir, parqueo = parking. A més ens explica que lo de penjar les tennis vol dir morir-se, perquè si penjes les tennis ja has fet tot a la vida.