Stone Temple Pilots: Purple

L'altre dia sortint de l'AK va sorgir de nou en una conversa amb en Vader el "Purple" dels Stone Temple Pilots i m'han entrat ganes de comentar-lo perquè realment és un disc extraordinari i penso, bastant infravalorat.

Els STP, van perdre's en la teranyina "grunge" perquè van sorgir en plena onada de Nirvana, Soundgarden o Pearl Jam. Tot i ser una banda sòlida (amb el seu cantant yonki i tal com es portava a la època) i haver tret un primer disc molt acceptable ("Core") quan van treure Purple el ressò no va ser el que esperaven i van estar sempre en un segon pla (del que mai han arribat a sortir) principalment perquè a nivell de gires no van estar a l'alçada a causa dels constants problemes amb les drogues del seu cantant Scott Weiland.

Però pels que ens agradava aquest tipus de música, Purple no deixa de ser una grandíssima obra a l'alçada de qualsevol dels millors LPs d'aquella època.

Té grans cançons com el primer single "Vasoline" (que va ser la que més repercusió va tenir en aquell disc) i una joia com "Interstate Love Song" que va ser la seva millor cançó sota el meu punt de vista.

Jo els vaig perdre la pista després del seu tercer àlbum, "Tiny Music... Songs from the Vatican Giftshop" però he llegit que el seu quart treball Nº4 també és molt bo...li hauré de fer una ullada.

Recomanable si.... t'agraden bandes com Pearl Jam o Soundgarden o fins i tot Nirvana i (dubtosament) encara no els coneixes.

No recomanable si... no suportes el grunge.