A falta de crónicas, buenas son medias crónicas
Bé, aprofito que els Bengals van tornar a perdre (0-5, de camí a una temporada rècord) però a ningú li interessa (tret de mi, és clar) i passo a fer un avanç d'un parell de ressenyes que suposo penjaré a Kozmic un cop acabi les lectures corresponents.
Primer, Crónicas Birmanas una agradable sorpresa (de moment, porto una mica més de la meitat) de molt fàcil lectura i força interès. Tracta de la vida d'un dibuixant (l'autor, Guy Delisle) a Birmània al llarg d'un any en que el treball de la seva dona a Médicos sin Fronteras els porta a viure allà.
Veurem si la història manté el ritme fins al final, però de moment és una lectura molt recomanable per la seva facilitat i perquè aporta una visió (no gaire "dura" de moment però si més no, entenedora) de la vida a Birmània de la qual haig d'admetre no en tenia ni idea.
El segón, és Luna de Miel de Dorothy L.Sayers, novel·la negra clàssica, clàssica de les de majordom i Lord anglès protagonista. De moment ( a l'espera del viatge a Eindhoven de Dimecres per acabar-la) la lectura també és molt interessant. Té uns diàlegs terriblement àgils, i ara mateix acaben de trobar un cadàver a la bodega: què més es pot esperar?
Primer, Crónicas Birmanas una agradable sorpresa (de moment, porto una mica més de la meitat) de molt fàcil lectura i força interès. Tracta de la vida d'un dibuixant (l'autor, Guy Delisle) a Birmània al llarg d'un any en que el treball de la seva dona a Médicos sin Fronteras els porta a viure allà.Veurem si la història manté el ritme fins al final, però de moment és una lectura molt recomanable per la seva facilitat i perquè aporta una visió (no gaire "dura" de moment però si més no, entenedora) de la vida a Birmània de la qual haig d'admetre no en tenia ni idea.
El segón, és Luna de Miel de Dorothy L.Sayers, novel·la negra clàssica, clàssica de les de majordom i Lord anglès protagonista. De moment ( a l'espera del viatge a Eindhoven de Dimecres per acabar-la) la lectura també és molt interessant. Té uns diàlegs terriblement àgils, i ara mateix acaben de trobar un cadàver a la bodega: què més es pot esperar?
posted by jeffreyabbot at 15:40
Subscriu-te al Feed Atom de "El Blog de Mr.Kelso"
9 Comments:
ei!!a mi si que m'interessa el que fan els Bengals....:)
I a mi, sino de què ens riuríem amb vos!
A la mierda els Bengals! com diria Fernan gomez o Mr.Smiley.
No seriosament. És una mica de mala sort :)
Ya te vale con las Crónicas Birmanas! Hace casi un año que te lo recomendé, porque me lo compré en gabacho y no estaba mal. Cuando te lo acabes, lee también "Pyongyang", algo más antiguo y del mismo autor. En realidad, hay unos cuantos cómics de la misma editorial (l'Association) que son interesantes, incluido Persépolis.
Y en cuanto a los Bengals... La apuesta está en si superarán el récord de los Patriots, pero a la inversa.
¡¿Ein?! no recuerdo esa recomendación... quizás quedó de alguna manera en mi subconsciente y por eso lo he comprado. Lo más probable es como el autor me sonaría a chino (o birmano) pues se me debió olvidar.
Los Bengals, en serio, no son tan malos. Hablando seriamente dudo que acaben con 0 victorias. Creo que pueden acabar con 3 o 4, pero es cierto que:
1-Han tenido mala suerte (lesión de Carson Palmer para el partido más fácil de todo el calendario contra Cleveland)
2-Schedule difícil (ya han jugado contra Giants y Dallas, 9-1 combinados)
3-Aparte de ser malos, que reconozco que lo son, han jugado de tú a tú a Giants y Dallas. Ayer hubo una jugada que se cambió por la repetición del vídeo (una recepción del TE en la yarda 2 de Dallas) que hubiera cambiado el resultado.
Pero bueno...casi mejor que sigan perdiendo, ya puestos como mínimo que tengan un buen draft el año que viene.
ja ja ja!!!-qué bueno...un buen draft....jo jo jo!!!
Pos també és veritat... desde ya me uno a la causa de www.mikebrownsucks.com
Posteado está el libro de la Sayers en Kozmic
Publica un comentari a l'entrada
<< Home