>

diumenge, 14 de desembre del 2008

Appetite

Ara que després de no se quants anys l'Axl Rose s'ha decidit a treure un disc amb el nom dels Guns (del qual deu ser propietari), perquè no reivindicar "Appetite for Destruction" el seu millor disc i un dels millors discos de Hard Rock de la historia.

Amb una frescor increïble per un gènere tan trillat als 80, els Guns van ser capaços de treure un disc amb com a mínim 5 cançons de les millors de la historia del gènere:

"Welcome to the Jungle" que obre el disc i ens prepara pel que vindrà, amb un començament que dispara l'adrenalina i obre la caixa dels trons que és l'Apettite.

"Mr. Brownstone", la vida d'un parell d'heroïnòmans que bé podrien ser Slash i Izzy Stradlin, els dos guitarristes dels Guns del inicis, amb una base rítmica brutal. Una de les cançons amb menys aire Guns dels Guns (probablement perquè Axel no va tenir res a veure amb la seva composició)

"Paradise City" amb el seu caraterístic "take me down" i la cançó que acostumava a tancar els seus concerts perquè es pot allargar fàcilment. Una tornada tan característica que és impossible no seguir-la.

"My Michelle", la meva cançó preferida dels Guns, amb el seu meravellós inici lent, que semble et vulgui preparar per la lletra que et noqueja només començar: your daddy works in porno / now that mommy's not around / she used to love her heroin /but now she's underground.

"Sweet Child O'Mine" una de les cançons més conegudes de la banda i una de les composicions més especials de la historia del Rock. Poca cosa es pot dir de Sweet Child O'Mine, jo personalment m'he deixat la veu cantant-la tantes vegades que n'he perdut el compte.

I és clar, el millor del disc dels Guns no és només això, és també la resta de cançons a l'alçada d'un disc memorable que manté el nivell al llarg de 53 minuts i 50 segons i que és un clàssic entre els clàssics.

Etiquetes de comentaris:

6 Comments:

Blogger Sra. Saeki said...

No puc fer cap comentari sobre aquest post.L'única cançó dels "Guns" que m'ha agradat mínimament en el seu moment, va ser "November Rain".
No són el meu estil!

dt. de des. 16, 08:28:00 a. m.  
Blogger jeffreyabbot said...

November Rain !!! la cançó està bé, però el video es... especial :) amb el piano i tal.

dc. de des. 17, 10:23:00 a. m.  
Anonymous Anònim said...

per un cop a la meva vida estic d'acord.

Aq disc es de lo mejor de la historia, per no dir que com a concepte de disc crec que hi ha poques coses que estiguin a l'alcada.

you know where you are?

nota>the moment CD esta demostrant ser un fiasco... ni la veu de l'axel el salva

dc. de des. 17, 10:39:00 a. m.  
Blogger jeffreyabbot said...

Mmmm no he gosat escoltar el Chinese Democracy. Estava esperant a veure què deies...

dc. de des. 17, 12:31:00 p. m.  
Blogger George Smiley said...

Vale, el Appetite es de puta madre, como todo el mundo sabe, estamos de acuerdo. Sin embargo, el (o los) Use your Illusion suele ser defenestrado por todo el mundo. Aun así, creo que tiene algunas de las mejores letras que he visto en canciones, digamos, heavy. Como ejemplo, déjame poner sólo un extracto de la canción "Locomotive", que probablemente ni si quiera recordaréis:
"You can use your illusion
Let it take you where it may
We live and learn
And then sometimes it's best to walk away
Me I'm just here hangin' on
It's my only place to stay at least
For now anyway
I've worked too hard for my illusions
Just to throw them all away"

dc. de des. 17, 06:51:00 p. m.  
Blogger jeffreyabbot said...

A mi los Illusions también me gustaron. Y tienen muchas buenas canciones, pero de alguna manera no los veo tan redondos como el Apettite.

Aunque sí, la letra de Civil War que me sé a cachos también es la hostia. Así de memoria:

"I don't need your civil war / It feeds the rich while it buries the poor / Your power hungry sellin' soldiers / In a human grocery store
Ain't that fresh / I don't need your civil war...."

dc. de des. 17, 08:04:00 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home