>

dimarts, 2 de desembre del 2008

Els útlims drafts dels Bengals

Un exercici fàcil i així de memòria (amb una mica d'ajuda de la wikipedia a on la memòria no arribi): molt interessant, per tots els que espereu els posts dels Bengals amb ganes (ningú). Premi per qui aconsegueixi arribar al final sense llegir en diagonal.

Nº 1 o 2 dels drafts dels Bengals des del 2000:

nº1 / 2000: Peter Warrick (WR): mig retirat del futbol per les lesions (llegeixo a la wikipedia que ha provat a la Arena Football League i últimament a la lliga canadenca). No va arribar a fer res al Bengals.
nº2 / 2000: Mark Roman (DB): no ha destacat, ara juga als 49ers. La veritat és dels pocs que no em sonen de res.
nº1 / 2001: Justin Smith (DE): després de 6 temporades força bones als Bengals ha fitxat aquest any pels 49ers. Va fer bones temporades als Bengals, però mai no va justificar ser un nº1 de draft.
nº2 /2001: Chad Johnson (ara conegut, legalment, com Chad Javon Ocho Cinco) (WR): LA excepció. Ha jugat a gran nivell totes les temporades excepte aquesta última. Encara està en plantilla. Tot i ser un bocamoll, un dels millors WR dels ultims 10 anys.
nº1 /2002: Levi Jones (OL): encara juga amb els Bengals. És el Left Tackle titular des del 2002. ha tingut bones temporades, però mai ha destacat dins la lliga especialment.
nº2 /2002: Lamont Thompson (FS). No se si va arribar a debutar amb els Bengals. Un dels que tampoc em sona de res. En tot cas l'any següent va estar als Titans, i ara és Free Agent. Malo, malo.
nº1 /2003: Carson Palmer (QB): el QB franquícia sobre el que construir un projecte guanyador. Ho va ser fins que el malvat Kimo (l'enemic públic nº1 d'aquest bloc) el va lesionar en el partit de play-off de la temporada 2005/2006 (com passa el temps, Kimo segueix sent un fill de la gran puta, però com passa el temps). Des d'aleshores, ni l'equip ni ell s'han recuperat. De no ser per Kimo, estaríem parlant d'un dels millors QB de la història. Aquesta temporada ha jugat 3 o 4 partits (està lesionat del colze) i dubto que torni a jugar.
nº2 /2003: Eric Steinbach (OL): molt bon línia que després de fer la millor temporada de la seva carrera al 2005/2006 s'en va anar als Browns (a perdre igual, tant per tant es podia haver quedat als Bengals, que com a mínim quan perden, perden)
nº1 /2004: Chris Perry: després de passar-se un parell de temporades lesionat i un parell més jugant de 3rd down back resulta que aquesta temporada li donen la titularitat i no demostra res (bé si, que qualsevol RB que posin darrera d'aquesta línia semblarà patètic)
nº2 /2004: Keiwan Ratliff (CB): CB mediocre que després de 3 temporades sense demostrar res va marxar. Ara està als Colts.
nº1 /2005: David Pollack (LB/DE): aquí realment la cosa es comença a posart patètica i trista. Pollack fa mitja temporada de rookie a un grandíssim nivell, fins que en una jugada es fractura no se quina vèrtebra del coll: resultat, mai més tornarà a jugar a futbol americà. Està oficialment retirat i es dedica a vendre Banners (?!) signats.
nº2 /2005: Odell Thurman (LB): una llàstima, candidat a rookie defensiu de l'any en la seva primera temporada. Quan semblava que per fi els Bengals havien fet un gran descobriment van arribar un seguit de suspensions, problemes de drogues, alcohol...resultat, ara mateix després de fallar l'enèsim test de drogues, la NFL l'ha tornat a suspendre indefinidament. Dubto que torni a jugar.
nº3 /2005: Chris Henry (WR): el cas de 2005 es mereix una excepció perquè realment va ser l'annus horribilis. El tercer en el draft va ser el Wide Receiver Chris Henry, que aquella mateixa temporada va destacar com a tercer receptor (darrera Chad Ocho Cinco i T.J Whosyourdaddy) formant un dels millors (si no el millor) trio de WR de la NFL. L'últim partit dels Bengals aquella temporada (el celebèrrim partit de la lesió de Palmer a mans de Kimo) Henry va agafar una passada per 66 iardes en la segona jugada del partit (la celebèrrima jugada de la lesió de Palmer a mans de Kimo) . Va ser l'ultim de la temporada. La segona temporada també va ser bona, però els problemes extra-esportius van començar a tenir més ressò que les seves (bones) actuacions al camp. Resultat, suspès en diverses ocasions per la NFL, al final els Bengals es van veure obligats a tallar-lo la temporada passada. En aquesta, els Bengals (qui si no) l'han tornat a reincorporar però no ha rendit al mateix nivell. Talent llençat a la brossa, al més pur estil Odell.
nº1 /2006 Jonathan Joseph (CB): bon corner, ha millorat molt i sembla que és dels que té futur. A veure quan triga a marxar com a Free agent.
nº2 /2006: Andrew Withworth (OL): un dels causants de la nefasta temporada 2008 dels Bengals. No ha millorat com s'esperava i és un línia mediocre.
nº1 /2007: Leon Hall (CB): es pot dir més o menys el mateix que de Joseph.
nº2 /2007: Kenny Irons (RB): Irons era un RB prometedor. Es va lesionar al segon partit de pre-temporada 2007 (lesió de genoll). Es va dir que retornaria la temporada 2008. El 25 de Juliol del 2008, els Bengals van haver d'inscriure'l a la llista de lesionats altra vegada. El 4 d'Agost el van tallar. Ja no és jugador dels Bengals i és dubtós que torni a jugar a futbòl.
nº1 /2008 Keith Rivers (LB): un altre bon jugador dels Bengals lesionat per un Steeler (com no els hem d'odiar als cabrons de Pitsburgh...). Aquesta temporada ha jugat 4 partits amb molts bons números. Promet. Casualment, al 5è partit contra els Steelers, el WR Hines Ward li va trencar la mandíbula en un bloqueig. Ward segueix dient que el bloqueig va ser net i que no va anar massa alt. Jo segueixo dient que és un fill de puta.
nº2 /2007 Jerome Simpson (WR): porta 1 recepció per un total de 2 iardes en tot el que portem de temporada. Promet. Promet estar a l'alçada dels noms més il·lustres de la llista.

Per curiositat, el nº1 del 1999 havia estat.... Akili Smith!!!!!!

Etiquetes de comentaris:

5 Comments:

Blogger Yuri Zhivago said...

Draft i trajectòries paral·leles a la de l'equip més dolent de la lliga. Si no fos perquè és lliga tancada, els Bengals jugarien a 3a divisió!!!! Qui sap, potser els acaben comprant el Flavio Briatore i l'Alejandro Agag, passen a ser els Cincinnati Park Rangers i comencen a fer....... el mateix, :-) Com a mínim és de gran admiració que encara els segueixis com a seguidor, em trec el barret!!! Potser algun dia...

dc. de des. 03, 09:18:00 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Jo em faig creus per saber com collons vas acabar com a seguidor dels Bengals, amb aquest "pedigri" que va ser el que et va enganxar a ells i no als 49ers?

Va ser algo religios??

Per cert, he rebut un mail de AK i canvien de sala, ara sen van a la sala Apolo:

Good evening, Ladies and Gentlemen.
Empezando en Enero, Anti-Karaoke tendrá una nueva sala. Beginning in January, Anti-Karaoke will have a new home. ANTI-KARAOKE BARCELONA 2009 Cada lunes a partir del 5 de Enero - Every Monday starting Jan. 5th 22 h. - 1 h. Sala Apolo 2 C/ Nou de la Rambla 111 Entrada: 7 euros Seguiremos en Sidecar el resto de noviembre y diciembre de este año. We will continue in Sidecar every Monday for the remainder of the year 2008. Otra noticia menos espectacular, pero divertida: el lunes que viene, tendremos nuevos diseños de T-shirts, en una variedad de estilos! Less spectacular but equally fun: next Monday at AK-BCN we'll have new T-shirts! New styles and designs in all sizes. En Madrid, seguiremos en El Sol como siempre. No olvidéis que el miércoles que viene será el ÚLTIMO show de AK-Madrid del año, así que si estás en Madrid, no te lo pierdas! In Madrid, AK will continue at El Sol club just as before. Don't forget that next Wednesday will be the FINAL AK-Madrid of the year, so if you're in Madrid, come on down! Un beso sudoroso y aconfetado, Rachel Arieff


¡El fin de semana empieza el lunes!
www.antikaraoke.com

dc. de des. 03, 10:36:00 p. m.  
Blogger jeffreyabbot said...

Em vaig fer dels Bengals perquè quan em vaig aficionar al futbol americà a finals del 80 encara no havia començat la travessa del desert. Mai han estat un dels clàssics, però en aquella època amb Boomer Easiason i Ickey Woods feien un bon joc, amb una ofense molt potent, i van arribar dos cops a la Superbowl (81 i 88) perdent les dues contra el 49ers.

La travessa va començar al 90, quan va morir el fundador Paul Brown i es va fer càrrec de l'equip el fill, també Paul Brown. Mateix noms, trajectòries diferents... però bueno, esa es otra historia.

dc. de des. 03, 11:49:00 p. m.  
Blogger George Smiley said...

Como sabéis, no tengo nada que ver con los Steelers, pero el bloqueo de Hines Ward es de libro. Deberían ponerlo en las escuelas de fútbol por dos razones: por cómo bloquear en carrera (golpe seco, de abajo a arriba) y por cómo no debe ir nunca un linebacker por el campo (pastando). Lo siento por Keith Rivers, pero si quiere jugar en la liga de los mayores, debería darle vergüenza que un WR le rompa la mandíbula.

Además, en la vida había oído hablar de una falta que se llame "bloquear demasiado alto". Me has recordado a los "papás" de los niños de Brafa, que pedían a los árbitros que nos pitaran falta por "pegar demasiado fuerte".

dl. de des. 08, 05:46:00 p. m.  
Blogger jeffreyabbot said...

Me reafirmo. Hines Ward es un cabrón, lo dicen la mitad de jugadores de la liga, y ha tenido ya más de un problema.

No digo que sea falta: Rivers va mirando la pelota y Ward va a por él y le da con toda la mala hostia. Que sí, que esto es futbol...pero mirando el video, para mí si va demasiado alto. A mi, hace ya mucho tiempo, no me enseñaron a placar en lateral con la cabeza levantada. Pero bueno, supongo que es cuestión de opiniones, como la lesión de Palmer.

dl. de des. 08, 06:40:00 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home