Diari de Tiquicia 5

Diari de Tiquicia 5: Cahuita i l'incident de la prostituta. En ruta cap a l'Arenal



Vista des del Parc Nacional Cahuita

16/07/07

Entrada al Parc Nacional de Cahuita

Ens despertem d'horeta per arribar aviat al Parc i poder marxar a una hora prudencial cap al centre del país a visitar el Volcà Arenal. Confiàvem en la dita: " A quién madruga Diós le ayuda". Doncs bé, a les 7:00 ens plantem a la porta del parc per comprovar que obren a les 8:00 (nota mental, no confiar més en segons quines dites) De camí cap al parc veiem els primers nens uniformats: és el primer dia d'escola després de les (dues setmanes de) vacances d'estiu. En veure'ls em ve al cap que els Ticos estan molt orgullosos de 3 coses: de tenir una escola amb un mínim de 2 professors en cada comunitat amb un mínim de 10 nens (com ja havia comentat), de no tenir exèrcit (el va abolir el seu president d'origen català Pepe Figueras) i de que el 33% de la superfície del país és reserva natural.

"Armadillo" al camí del Parc

Cahuita com a parc és completament diferent de Manzanillo i Tortuguero. Voreja el mar passant per Punta Vargas i Punta Cahuita fins arribar al municipi de Cahuita. Està absolutament ple de sargantanes (em recorda a Formentera) i d'aranyes de tela dorada (com a tot arreu). El que no veiem, tot i que teòricament n'està ple, són els monos cara blanca. Això si, hem pogut veure dos animalons que encara no estaven a la llista: un "pizote" que ha creuat parsimoniosament el camí i un "armadillo" que tant bon punts ens ha localitzat a sortit del camí ràpidament.

Vaixell acostant-se a Puerto Limón

De tornada cap a Puerto Viejo per fer el check out decidim passar pel Banco de Costa Rica a canviar Dòlars per Colones. Torna a haver-hi una cua considerable i dues persones s'han colat pel morro: impressionant una iaia que ha entrat, s'ha posat en una cua paral·lela (on només estava ella) i ha passat davant de dos turistes que al·lucinaven (els Ticos de la cua comentaven sorneguerament que "esa cola va más rápido") Mentre tant, al carrer, la policia empaitava a una prostituta fins que l'han agafat i l'han emmanillat i pujat al pick up policial. Uns moments després, quan ja sortíem de Puerto Viejo ens l'hem tornat a trobar al carrer, acabada d'escapar del pick up (?!) amb una mà sense manilla i l'altre emmanillada i amb un roc intentant trencar la manilla. Surrealista.

Camió respectuós amb el medi ambient
en una carretera entre San Miguel i
Aguas Zancas

Un cop al cotxe, enfilem cap a Puerto Limón (industrial i lleig), Siquirres (a on hi ha la desviació cap a Tortuguero), Guápiles ( a on hi ha l'entrada del Braulio Carrillo, que connecta amb San José), Puerto viejo de Sarapiquí, San Miguel de Sarapiquí, Aguas Zancas, i La Fortuna (el primer lloc turístic veritablement lleig que veiem a Tiquicia) a la base del volcà. Són 5 hores gaudint de les carreteres tiques, i del seu peculiar estil de conducció: que vull adelantar en un canvi de rasant? adelanto, a més a més condueixo un camió de mercaderies perilloses? és igual, adelanto també. Que porto un autobús de turistes i entro en una carretera principal a on hi ha tràfic dens? és igual, em salto el "Alto" (Stop) d'entrada i ja frenaran. Que un camió adelanta un altre en una carretera de dos carrils (un per cada sentit) i jo també porto un camió? doncs agafo i em poso a adelantar jo també darrera el primer camió , els dos a la vegada... així aprofito la inèrcia.

Cap al vespre, després de comprovar que el volcà està tapat per una capa de núvols al cim (com és normal) arribem a l'hotel Arenal Paraiso (a on et posen la polsera de colors només entrar, per fer-te sentir un més del ramat el més aviat possible). Demà visita al volcà i aigües termals a l'hotel.