Habemus Ubuntu

Pues sí, con dos cojones.

Sento començar amb un exabrupte masclista, però és la sensació que tinc després d'aconseguir instal·lar la versió 8.04 d'Ubuntu al PC de casa (sense desinstal·lar el maligno) i aconseguir connectar-me a Internet wireless.

Si heu llegit el post anterior, sabreu que no havia tingut nassos de fer-lo funcionar quan vaig instal·lar el sistema operatiu.

Bé, l'altre dia per casualitat després d'una conversa, em va venir al cap que poder podria instal·lar una tarja wireless en lloc de l'USB wireless per veure si la detectava. Ahir em vaig anar a la tenda, i per 13€ vaig comprar una tarjeta wireless de 54MBp de Conceptronic. La vaig instal·lar.... i a les 2:00 de la matinada m'anava a dormir sense internet. El tema és que Ubuntu (després de instal·lar WICD en lloc del Network Manager per defecte) em trovaba el router sense problemes però no s'hi connectava ni a tiros.

I bé el que són les coses, avui al migdia, després de descartar tornar a instal·lar els drivers i mil coses més terriblement complicades, he trobat un fil en un foro on algú deia: "pues en WICD las contraseñas wep hay que ponerlas entrecomilladas" i efectivament, de vegades les solucions més senzilles són les bones (no sempre). I així habemus Ubuntu. Que perquè? no se, però Ubuntu habemus.

En tot cas, la meva experiència amb Ubuntu 8.04 em diu que cap usuari de Windows que no tingui uns mínims (repeteixo, mínims) coneixements d'informàtica i moltes (repeteixo, moltes) ganes, millor no s'hi emmerdi. Ara bé, és terriblement alliberador.

A la imatge es poden veure les dues connexions des de Linux que he fet aquesta nit. De fet aquest afegit el faig desde Linux.