Els 2 minuts d'odi

Mentre mirava avui el partit de Copa Espanyol-Barça, no podia evitar de pensar mentre el públic cantava allò de "puta barça" i "azulgrana el que no bote" en els 2 minuts d'odi que tan bé descriu George Orwell a 1984, quan tothom ha d'aturar la seva feina cada dia 2 minuts i descarregar el seu odi contra el rival de torn d'Oceania (Euràsia o Orientàsia, segons l'època). A part d'això m'ha vingut al cap d'altres coses:

- Els comentaristes de TV3 són infumables. En un partit particularment tàctic i avorrit, s'han passat tot el partit destacant precisament això, que era molt avorrit i que s'hi ha vist poc futbol. Jo em pregunto, no és la seva feina precisament afavorir l'espectacle? perquè es tiren pedres a la seva teulada? a Telecinco, com a mínim li posaven entusiasme.

- Avui s'ha demostrat que o bé els entrenadors tenen un vareta màgica (especialment els nous) o bé gran part del rendiment d'un equip està determinat per l'estat anímic dels seus jugadors. Si no no s'entén que tot i jugar contra un Barça ple de suplents l'Espanyol semblés un altre equip. En el fons té sentit, el futbol està tan professionalitzat que les ganes que hi posi cada equip marquen la diferència.

- No s'han donat incidents. Obvi, si només es venen entrades als socis de l'Espanyol, no ha entrat cap aficionat del Barça. La propera que ja no venguin entrades ni als socis de l'Espanyol. Amb les grades buides segur que no hi ha cap incident.