Diari de Tiquicia 7

Diari de Tiquicia 7: Monteverde, el Cloud Forest Lodge i el moment surrealista nº2



Vista de Monteverde des de la carretera a Tilarán

18/07/07

A les coses que aquí anomenen "normals" allà en diuen "regulares", com el cafè o la benzina. Així un cafè "regular" és un cafè americà a casa nostra i la benzina normal aquí és "regular". Avui anem cap a Monteverde, deixant enrere un Arenal tapat (com sempre) i enfilant la carretera de Tilaran que voreja l'embassament de l'Arenal. Els últims trenta kilòmetres fins a Monteverde són la pitjor carretera que hem transitat mai (amb molta diferència). Em sobta al passar per un poble (a on també utilitzen sacs com a escales a molts camps com vam veure al Carib) que a la pared de l'escola es pot llegir: "Escuela Nuestra Señora de la Esperanza. Orgullosos de ser Guanacastecos". És veritat que ara estem a la província de Guanacaste, però fins ara no havia tingut la sensació que els Ticos fessin gaire cas a les divisions regionals... poder sí que ho fan.

En arribat al Cloud Forest Lodge (a la foto), gaudim durant una estona dels 4 o 5 km de camins dins la propietat de l'hotel que tenen més o menys preparats per poder fer un volt. Després, donat que estem força cansats -les caminades i les hores de cotxe comencen a passar factura- ens asseiem al porxo de la cabana i dinem tranquil·lament un entrepà mentre veiem les vistes del bosc. A la tarda tenim prevista una de les activitats típiques de Tiquicia: el canopy. Ens hem informat i ens diuen que el de Monteverde és un dels millors canopys de Tiquicia. Un cop acabem podem dir que ha estat "Pura Vida" que diuen per aquí repetitivament: una passejada fins a les plataformes d'inici i poc més d'una hora d'arbre en arbre baixant per tirolines i ràpels (a pèl, sense posar el peu enlloc...suposo que deuen tenir un nom tècnic però no en tinc ni idea)

Moment de Canopy a Monteverde

És veritat que la vegetació ha canviat una mica respecte al que es troba al Carib, poder s'assembla més a un bosc europeu, sense palmeres amb cocos (menys risc de cocos assassins!) i més espais oberts amb gespa. La fauna també ha canviat (ja es notava a l'Arenal) i hem deixat enrera crancs i sargantanes per veure centpeus, colibrís i "pajaros bobos" . El clima també ha canviat radicalment: no fa tanta calor (tot i no fer fred) i la humitat no és ni molt menys la del Carib. La pluja també és diferent, plou a la tarda com a l'Arenal i és la més forta que hem viscut per terres tiques. Una altra diferència important amb d'altres zones és que quan vas amb el cotxe molta gent et saluda al passar (també és veritat que amb l'estat en que es troba la carretera no passes a més de 15 km/h, et dona temps d'explicar la teva vida per la finestra...) Sembla gent càlida i agradable, molt més que a l'Arenal a on la gent era bastant més seca. Poder és perquè la zona és més de muntanya...

Els ticos utilitzen el verb parquear en lloc d'aparcar

El moment surrealista número dos del viatge arriba a la tarda, a la recepció de l'hotel quan anem a mirar internet: un paio amb una samarreta de la selecció italiana de futbol (?!) acaba de desmuntar el mouse (?!) i l'està netejant (?!). Ens acostem (gran error!) i en menys d'un minut ens veiem rodejats del paio, la dona (?!) i la iaia (?!) , i ens estan explicant el seu arbre genealògic (?!!?!?!) des de Texas (on viuen) passant per Mèxic i fins a Lepe (on si no...) i Itàlia: juro que no hem donat peu a aquesta conversa, és més, asseguro que hem intentat NO donar peu a aquesta conversa, però no sé com s'ho han fet... per sort dura poc i marxen tan ràpid com han vingut.

Vista de la cabana de l'hotel a la nit

La gran majoria de Ticos són del Barça. Tots pregunten quan saben que ets de Barcelona si t'agrada el futbol i si ets del Barça, i seguidament pregunten què va passar aquest any amb la lliga. Jo els hi dic que és un tema de flors, Cruiff en tenia una de ben grossa, però Capello aquest any ha tingut la flor més gran de la història del futbol. Per primera vegada (i per sort), no hem trobat cap altre espanyol a l'hotel, també per primera vegada la propina està inclosa en el servei (10%, com als EUA) i per primera vegada s'aixeca vent: a la nit, per primera vegada ens abriguem.