La Consagració de la Primavera

Vagi per endavant la meva completa ignorància del món de la música simfònica.

Ahir, a l'Auditori vaig gaudir d'una bona experiència en aquest món per primera vegada. L'obra en qüestió era La Consagració de la Primavera, d'Igor Stravinsky interpretada per la Joven Orquesta Nacional de España i l'experiència va ser molt positiva per inesperada.

Vaig triar aquesta obra per la proximitat de les dates (era un regal i no volia anar a parar al Març), i el que havia sentit és que no era precisament una obra de fàcil digestió.

La veritat és que l'espectacle va ser impressionant: l'obra té una intensitat i un "primitivisme" (com s'encarreguen de destacar al programa) que la fa molt especial i molt espectacular de veure en directe, i més si és la primera vegada que vas a un concert simfònic. Gran desplegament de corda, amb violins, violes, cellos, contrabaixos, percussió, en definitiva un bon exemple del que ha de ser un bon concert de clàssica.

No m'estranya per altra banda que Stravinsky escandalitzés París quan la va estrenar. L'obra no te res a veure amb el que jo havia escoltat de clàssica (principalment Mozart, Beethoven, Txaikovsky, Mahler i Rimsky Korsakov). La Consagració de la Primavera és molt més crua, menys refinada, o de manera més clara, molt més bèstia.

Queden ganes de repetir. Potser la tria anirà cap a quelcom més conegut, però com a iniciació va ser una vetllada molt interessant.