Por qué he matado a Pierre

Un còmic que em va agafar per sorpresa en el seu moment, perquè no coneixia ni el seu guionista (Olivier Ka) ni el dibuixant (Alfred) i tot i fullejar-lo a la tenda mai et pots fer la idea del que hi ha a dins fins que no acabes la lectura (En aquest cas, un segell estratègicament posat per l'editorial en la portada - Angoulème - Premios Esenciales 2007 és el que em va fer decidir del tot)

És un còmic molt ben estructurat (m'encanta la manera que té de començar els capítols) amb un dibuix que tot i no apassionar-me trobo que és molt adient a la temàtica de la obra. Una temàtica molt escabrosa que Olivier Ka presenta d'una manera d'allò més natural i entenedora. El dibuix em recorda molt al de Larcenet i penso que és perfecte per mostrar situacions d'angoixa del protagonista (com en el cas de Los Combates Cotidianos - aprofito per recomanar el blog de Manu Larcenet, per aprendre francès i endinsar-se una mica en el seu món. Teniu en el link en el seu nom, més amunt-)




No us explicaré de què va (perdria una mica de gràcia si ho faig) però és molt recomanable, per atreviment i perquè fora de la part més dura, mostra també un estil de vida que ja no tornarà.

Us deixo la contraportada en l'edició castellana:

"Pierre es un cura "rojo". Es guay. Es divertido. No es un cura, es un buen tipo. Es como si tuviera un nuevo tito. Uno de los buenos, que se rie, que canta, que te hace cosquillas."