Soinujolearen semea

Amb un any i mig de retard arriba un post sobre un llibre que em van regalar pel meu 30è aniversari (gràcies pèsol) i que per diverses circumstàncies no he llegit fins el 2008.

Haig de dir per començar que l'he llegit en dues grans estones (una tarda a la vora de l'estufa de llenya de Montesclado, i aquest mateix matí en el vol Eindhoven - Girona, ahir a l'anada a les 6:20 del matí no vaig tenir nassos de posar-m'hi tot i les ganes). Amb això vull deixar clar que el llibre és de fàcil lectura, enganxa i molt.

A partir d'aquí, puc afegir que m'ha semblat un llibre molt, molt interessant.

"El hijo del Acordeonista" que és com s'ha traduït al castellà, parla de temes profunds i s'hi fica de potes, sense complexes, ja sigui l'amistat, les conviccions, la política (amb l'afegit d'estar situat al País Basc), l'amor, el fet d'haver de marxar de la pròpia terra... i tot això amb un fil conductor original (amb diferents narradors que enganxen la història de manera molt ben trenada) i amb molta classe. I és que Bernardo Atxaga escriu de manera elegant, i a més per sort ell és el seu mateix traductor al castellà, un gran punt al seu favor.

En resum és la història d'una manera de viure, a diferents llocs i amb diferents protagonistes però terriblement interessant en el seu conjunt.

Molt recomanable, especialment per als qui els pot interessar el País Basc, la guerra civil, i en general crec que per a tothom.

La veritat és que fins ara era un desconeixedor absolut de l'obra narrativa de Bernardo Atxaga però a partir d'ara pararé atenció a tot el que ha escrit (començant per la que sembla que és la seva novel·la més famosa Obabakoak -Los de Obaba-)