Sad Wings of Destiny

Una de les conseqüències positives del canvi de residència ha estat la recuperació del meu vell tocadiscs i dels vinils que agafaven pols a l'altre pis, entre ells els picture discs de Judas Priest que el meu tiet hem va cedir fa 10 o 15 anys.


L'altre dia, vaig tornar a escoltar sencer el Sad Wings of Destiny, el meu disc preferit de Judas Priest, i la veritat és que val la pena. En l'època de l'ipod, els mp3 i els cds, l'estona que vaig estar escoltant els Priest en vinil va ser, si més no, especial i em va recordar els grans LPs que es feien en el passat i que probablement no es tornaran a fer.

Dic que probablement no es tornaran a fer per com està evolucionant la indústria discogràfica, cap a la immediatesa, cap a els discs mediocres que només volen donar suport a un únic single, etc... A més, fora de la indústria, en l'avantguarda musical que un dia (fa molts anys) van representar els Priest, no es troben precisament bandes que vulguin publicar Lps clàssics (en el sentit de grans discos de 10-12 cançons, amb portades cuidades i una coherència interna) sinó que semblen estar més en internet, i en el directe, que sembla cada cop més el futur de la música.

Us deixo The Ripper a veure que us sembla, però aquí a la xarxa no és el mateix.