Els Packers i Favre

Els Packers sempre han estat el meu segon equip a la NFL. Crec que després de la seva derrota a la final de conferència contra els Giants el passat dissabte era el moment de fer aquest post.

No sé perquè sempre m'ha agradat la mística, i sobretot el fred, que els envolta. Aquest Diumenge, els Packers jugaven a casa: a l'històric i absolutament impressionant Lambeau Field
i la temperatura al moment del kick off era de -1º...Farenheit! (això és -18,3º celsius, sense contar l'efecte del gèlid vent) i aquest tret diferencial els fa òbviament únics. No em ve al cap un altre equip en cap altre esport que pugui jugar a casa en aquestes condicions. Al llarg de molts anys s'ha dit que els Packers es beneficiaven d'això, i és que al llarg de molts anys no van perdre mai un partit de playoff (jugats casualment al mes de Gener) a casa.

Els Packers són desde principis dels 90 un equip seriós amb un gran QB (Favre) i diferents receptors de qualitat com Antonio Freeman o ara Donald Driver i Greg Jennings, amb defenses intermitents (les dels primers anys de Favre, amb el Defensive End Reggie White al capdavant destacaven també bastant) que determinaven si la temporada era bona o no: l'atac generalment ha estat bé en els anys en que Favre ha estat el QB titular. Favre ha estat titular en tots els partits dels Packers des del 20 de Setmebre del 1992 - us imagineu això en un jugador de futbol?-

Però abans que això els Packers ja eren un dels històrics de la NFL (amb 12 títols són l'equip amb més trofeus de la lliga, 9 títols abans de que s'instaurés el format Superbowl i 3 títols de la Superbowl: 66, 67 i 96, les primeres sota la direcció del mític entrenador Vince Lombardi que després ha donat nom al trofeu de campió de la Superbowl, i la última amb Favre de QB)

La ciutat, Green Bay (Wisconsin) té poc més de 100.000 habitants, i als fans dels Packers els anomenen "Cheeseheads" degut a la gran quantitat de formatge que es produeix a Wisconsin. Jo soc més dels Bengals, però també m'agrada el formatge.